Com identificar i tractar la síndrome de kluver-bucy

Content
La síndrome de Kluver-Bucy és un trastorn cerebral poc freqüent que sorgeix de lesions en els lòbuls parietals que produeixen canvis de comportament relacionats amb la memòria, la interacció social i el funcionament sexual.
Aquesta síndrome sol ser causada per forts cops al cap, però també pot passar quan els lòbuls parietals es veuen afectats per una malaltia degenerativa, com ara Alzheimer, tumors o infeccions, com l'herpes simple.
Tot i que la síndrome de Kluver-Bucy no té cura, el tractament amb alguns medicaments i la teràpia ocupacional ajuden a controlar els símptomes, cosa que permet evitar alguns tipus de comportament.

Principals símptomes
La presència de tots els símptomes és molt rara, però, en la síndrome de Kluver-Bucy, un o més comportaments com:
- Desig incontrolable de posar objectes a la boca o llepar-se, fins i tot en públic;
- Comportaments sexuals estranys amb tendència a buscar plaer amb objectes inusuals;
- Consum incontrolable d’aliments i altres objectes inadequats;
- Dificultat per mostrar emocions;
- Incapacitat per reconèixer alguns objectes o persones.
Algunes persones també poden experimentar pèrdues de memòria i dificultats per parlar o entendre el que se’ls explica.
El diagnòstic de la síndrome de Kluver-Bucy el fa un neuròleg, mitjançant l’observació de símptomes i proves diagnòstiques, com la TC o la ressonància magnètica.
Com es fa el tractament
No hi ha cap forma de tractament provada per a tots els casos de síndrome de Kluver-Bucy, però es recomana que la persona tingui assistència en les seves activitats diàries o participi en sessions de teràpia ocupacional, per tal d’aprendre a identificar i interrompre conductes menys adequades, especialment quan ets en un lloc públic.
Alguns medicaments que s’utilitzen per a problemes neurològics, com la carbamazepina o el clonazepam, també poden ser indicats pel metge per avaluar si ajuden a alleujar els símptomes i millorar la qualitat de vida.