Autora: Mark Sanchez
Data De La Creació: 28 Gener 2021
Data D’Actualització: 27 Setembre 2024
Anonim
Incontinència per estrès: què és, causes i tractament - Aptitud
Incontinència per estrès: què és, causes i tractament - Aptitud

Content

La incontinència urinària per estrès s’identifica fàcilment quan es produeix una pèrdua involuntària d’orina en fer un esforç com ara tossir, riure, esternudar o aixecar objectes pesats, per exemple.

Això sol passar quan els músculs del sòl pèlvic i l’esfínter urinari són febles i, per tant, és més freqüent en la gent gran. No obstant això, els problemes amb la columna vertebral o el cervell que poden alterar els senyals enviats als músculs també poden ser la causa d’aquest tipus d’incontinència.

Sovint, les persones amb aquest problema s’acaben aïllant i evitant les interaccions socials ja que tenen por d’olorar l’orina. No obstant això, hi ha algunes formes de tractament que ajuden a reduir la freqüència dels episodis d’incontinència i fins i tot poden aturar la pèrdua involuntària d’orina.

Què pot causar incontinència

La incontinència urinària per estrès es produeix quan apareix un debilitament de l’esfínter o dels músculs que mantenen la bufeta i això pot tenir algunes causes com:


  • Entregues múltiples: les dones que han passat per part diverses vegades poden tenir músculs pèlvics més dilatats i lesionats, cosa que dificulta que l'esfínter contingui orina a la bufeta;
  • L’obesitat: l’excés de pes provoca més pressió sobre la bufeta, cosa que facilita l’escapament de l’orina;
  • Cirurgia de pròstata: els homes que necessitaven treure la pròstata tenen un major risc d’incontinència per estrès, ja que durant la cirurgia es poden produir danys menors d’esfínters o nervis d’esfínters, cosa que redueix la seva capacitat per tancar i mantenir l’orina.

A més, les persones amb malalties que poden causar tos o esternuts freqüents també tenen un major risc d’incontinència, sobretot amb l’envelliment, ja que els músculs es debiliten i no són capaços de compensar la pressió sobre la bufeta. El mateix passa en el cas d’esports d’alt impacte com córrer o saltar a la corda, per exemple.


Com es confirma el diagnòstic

El diagnòstic d’incontinència urinària per estrès el pot fer un metge de capçalera o un uròleg avaluant els símptomes. No obstant això, també es poden fer algunes proves, com ara l’ecografia de la bufeta, per avaluar la quantitat d’orina quan es produeix l’episodi de pèrdua d’orina, cosa que facilita l’elecció d’un tractament.

Com es fa el tractament

No hi ha cap tractament específic per a la incontinència urinària per estrès i el metge pot triar diverses formes de tractament, com ara:

  • Exercicis de Kegel: es pot fer diàriament per enfortir el sòl pèlvic, reduint la freqüència dels episodis d’incontinència. Vegeu com fer aquest tipus d’exercicis;
  • Disminuir la quantitat d'aigua ingerida: s’ha de calcular amb el metge per evitar una formació excessiva d’orina, però sense provocar deshidratació del cos;
  • Fer entrenament de la bufeta: consisteix en concertar cites per anar al bany per tal d’acostumar la bufeta a buidar-se alhora, evitant pèrdues involuntàries.

A més, fer alguns canvis en la dieta també pot ajudar en casos d’incontinència. Mireu un vídeo del nostre nutricionista sobre els aliments en aquests casos:


Tot i que no hi ha fàrmacs aprovats específicament per a la incontinència, alguns metges poden recomanar l’ús d’antidepressius, com la Duloxetina, que redueixen l’estrès i l’ansietat, redueixen la contracció dels músculs abdominals i alleugen la pressió a la bufeta.

Una altra opció per als casos que no milloren amb cap de les tècniques és operar-se d’incontinència en què el metge repari i enforteixi els músculs pèlvics. Obteniu més informació sobre aquest tipus de cirurgia i quan cal fer-la.

Articles Recents

Què és la síndrome de Lynch, les seves causes i com identificar-les

Què és la síndrome de Lynch, les seves causes i com identificar-les

La índrome de Lynch é una afecció genètica poc freqüent que augmenta el ri c d’una per ona a de envolupar càncer d’inte tí aban del 50 any . Normalment, le famí...
Cirurgia d’oïda, nas i gola

Cirurgia d’oïda, nas i gola

La cirurgia de l’oïda, el na i la gola e realitza en nen , generalment d’entre 2 i 6 any , per un otorinolaringòleg amb ane tè ia general quan el nen ronca, té dificultat per re pi...