Autora: Bobbie Johnson
Data De La Creació: 3 Abril 2021
Data D’Actualització: 14 Desembre 2024
Anonim
Paràlisi de Bell: què és, símptomes, causes i opcions de tractament - Aptitud
Paràlisi de Bell: què és, símptomes, causes i opcions de tractament - Aptitud

Content

La paràlisi de Bell, també coneguda com a paràlisi facial perifèrica, es produeix quan el nervi facial s’inflama i la persona perd el control dels músculs d’un costat de la cara, cosa que provoca una boca torta, dificultat per fer expressions i fins i tot sensació de formigueig.

La majoria de les vegades, aquesta inflamació és temporal i es produeix després d’una infecció vírica, com l’herpes, la rubèola o les galteres, que millora entre unes setmanes i fins a 6 mesos. Però també pot ser una situació permanent, sobretot si hi ha alguna lesió a la via del nervi facial.

L’ideal és que qualsevol metge de paràlisi facial sigui avaluat per un metge, sobretot perquè, en una fase inicial, pot ser un signe d’una situació més greu, com un ictus, i ha de ser identificat i tractat correctament.

Principals símptomes

Alguns dels símptomes més característics de la paràlisi de Bell són:


  • Paràlisi en un costat de la cara;
  • Boca tort i ull caigut;
  • Dificultat per fer expressions facials, menjar o beure;
  • Dolor lleuger o formigueig al costat afectat;
  • Ull i boca secs;
  • Cefalea;
  • Dificultat per mantenir la saliva.

Aquests símptomes solen aparèixer ràpidament i afecten un costat de la cara, tot i que en casos rars també pot haver-hi inflamació del nervi a banda i banda de la cara, cosa que provoca que els símptomes apareguin als dos costats de la cara.

Els símptomes de la paràlisi de Bell són similars amb alguns signes de problemes greus, com ara un ictus o un tumor cerebral, per la qual cosa és important que sempre hi hagi una avaluació del metge.

Com es confirma el diagnòstic

El diagnòstic normalment comença amb una avaluació dels músculs facials i dels símptomes reportats, però el metge també pot demanar algunes proves addicionals, com ara tomografies computacionals, ressonàncies magnètiques i algunes proves de sang. Aquestes proves, a més d’ajudar a arribar al diagnòstic de paràlisi de Bell, també permeten detectar altres problemes que poden tenir com a símptoma la paràlisi facial.


Què pot causar la paràlisi de Bell

Encara no se sap la causa exacta que provoca la inflamació del nervi facial i l'aparició de la paràlisi de Bell, però és freqüent que aparegui aquest tipus de canvis després de les infeccions víriques, com ara:

  • Herpes, simple o zoster;
  • VIH;
  • Mononucleosi;
  • Malaltia de Lyme.

A més, és més freqüent en dones embarassades, persones amb diabetis, pacients amb infeccions pulmonars o quan hi ha antecedents familiars de paràlisi.

Com es fa el tractament

El tractament de la paràlisi de Bell es pot fer mitjançant l'ús de medicaments i sessions de fisioteràpia i logopèdia, amb la majoria de les persones que es recuperen completament en el termini d'un mes després del tractament.

No obstant això, hi ha diverses opcions de tractament:

1. Remeis

El tractament farmacològic de la paràlisi de Bell l’ha d’indicar un neuròleg i consisteix en l’ús de corticosteroides, com la prednisona o la prednisolona, ​​i antivirals, com l’aciclovir o el vanciclovir, que es poden començar a utilitzar fins a 3 dies després de l’aparició dels símptomes. .


Com que la paràlisi de Bell causa contracció muscular a la cara, pot provocar dolor i, en aquestes situacions, es pot recomanar l’ús d’analgèsics, com l’aspirina, la dipirona o el paracetamol, per alleujar aquest símptoma.

A més, si la paràlisi impedeix el tancament d’un ull, és necessari aplicar una pomada directament a l’ull abans de dormir per protegir-lo, evitant la sequedat extrema, i durant el dia és important fer servir ulleres i ulleres lubricants. protegir del sol i del vent.

2. Fisioteràpia

En les sessions de fisioteràpia la persona realitza exercicis que ajuden a enfortir els músculs facials i millorar la circulació sanguínia al nervi, com ara:

  1. Obriu i tanqueu els ulls amb força;
  2. Intenta aixecar les celles;
  3. Uniu les celles, formant arrugues verticals;
  4. Arrufar el front, fent que apareguin arrugues horitzontals al front;
  5. Somriu fort, mostrant les dents i sense mostrar les dents;
  6. Doneu un "somriure groc";
  7. Tanca les dents amb força;
  8. Pouting;
  9. Posa’t un bolígraf a la boca i intenta fer un dibuix en un full de paper;
  10. Reuneix els llavis com si volguessis "enviar un petó";
  11. Obre la boca tant com puguis;
  12. Arrufa el nas, com si fes mala olor;
  13. Fer bombolles de sabó;
  14. Globus inflables;
  15. Fer cares;
  16. Intenta obrir les fosses nasals.

Aquests exercicis també es poden fer a casa per millorar els símptomes amb més rapidesa, però sempre han de ser guiats per un fisioterapeuta, segons cada cas.

Durant aquests exercicis, el fisioterapeuta pot utilitzar un glaç de gel embolicat en un full de tovalló per lliscar sobre la zona paralitzada com a forma d’estímul per a la contracció muscular. Per ajudar la persona a fer la contracció, el terapeuta pot ajudar a la direcció del moviment col·locant 2 o 3 dits a la cara, que després s’eliminen perquè la persona pugui mantenir la contracció correctament.

3. Acupuntura

S'han desenvolupat alguns estudis per avaluar els beneficis de l'acupuntura en el tractament de la paràlisi de Bell, i alguns resultats indiquen que aquesta tècnica de la medicina tradicional xinesa pot millorar la funció i reduir la rigidesa dels nervis facials, mitjançant l'estimulació de les fibres nervioses a pell i músculs facials. Vegeu més com es fa l’acupuntura.

4. Cirurgia

En algunes situacions, el metge pot indicar la cirurgia, especialment en casos en què hi ha una afectació considerable del nervi facial, cosa que només es confirma després de sotmetre’s a un examen d’electroneuromiografia.

Després de la cirurgia, la psicoteràpia pot indicar-se com a suport psicològic, perquè quan la cara és molt diferent a la que era abans, pot ser difícil que una persona es reconegui i s’accepti, especialment quan és necessari desenvolupar activitats professionals contacte amb altres persones.

5. Logopèdia

Les sessions de logopèdia estan indicades per a la rehabilitació de la persona que tenia paràlisi de Bell, ja que ajuda a recuperar els moviments i expressions de la cara, a més d’ajudar a estimular les funcions de parla, mastegar i empassar. Aquest tipus de teràpia l’ha de fer un professional format i el nombre de sessions a la setmana i el temps de tractament seran determinats pel logopeda juntament amb el metge.

Quant de temps triga la recuperació

La recuperació completa s’hauria de dur a terme aproximadament entre 3 i 4 mesos i, tan aviat com comenci la fisioteràpia, es poden observar alguns avenços. Aproximadament el 15% de les persones que tenen aquesta paràlisi facial perifèrica no es recuperen completament i és possible que sigui necessari fer servir botox o operar-se mesos després.

Popular

Clorhidrat de ciclobenzaprina: per a què serveix i com prendre’l

Clorhidrat de ciclobenzaprina: per a què serveix i com prendre’l

El clorhidrat de ciclobenzaprina e tà indicat per al tractament d’e pa me mu cular a ociat a dolor agut i origen mu culoe quelètic, com ara lumbàlgia, torticoli , fibromiàlgia, per...
Catarr a l'oïda: principals causes, símptomes i com és el tractament

Catarr a l'oïda: principals causes, símptomes i com és el tractament

La pre ència de flema a l’oïda e coneix com a otiti mitjana ecretora i e produeix amb mé freqüència en nen menor de 2 any a cau a del de envolupament de l’oïda i del i te...