Autora: Sara Rhodes
Data De La Creació: 10 Febrer 2021
Data D’Actualització: 21 De Novembre 2024
Anonim
Take COLLAGEN 🤔 Does it work? The truth about collagen 👨‍⚕️ Clear Medicine
Vídeo: Take COLLAGEN 🤔 Does it work? The truth about collagen 👨‍⚕️ Clear Medicine

Content

Hi ha diversos tipus de medicaments per tractar la diabetis, que actuen de maneres diferents, com la insulina, la metformina, la glibenclamida i el liraglutida. No obstant això, aquests remeis poden causar efectes secundaris com ara augment o pèrdua de pes, nàusees, diarrea i hipoglucèmia, sent més freqüents al començament del tractament.

Tot i que hi ha aquests possibles efectes secundaris, els medicaments per tractar la diabetis són essencials, ja que ajuden a controlar el sucre en la sang, reduint el risc de complicacions com insuficiència renal, úlceres cutànies i ceguesa. Per tant, si apareix algun efecte secundari, no s’ha d’aturar el tractament i és imprescindible consultar l’endocrinòleg o el metge de família per canviar el tractament i ajustar les dosis, si cal.

És important recordar que, per al tractament correcte de qualsevol tipus de diabetis, ja sigui de tipus 1, 2 o gestacional, és fonamental fer una dieta baixa en sucre i fer exercici cada dia, a més de l’ús de medicaments o l’aplicació de insulina segons les recomanacions del metge. Comprendre millor com es fa el tractament per a cada tipus de diabetis.


Efectes secundaris de la insulina

El principal efecte secundari de qualsevol tipus d’insulina és la hipoglucèmia, que és una reducció excessiva de la glucosa. Aquest canvi provoca símptomes com tremolors, marejos, debilitat, sudoració i nerviosisme, i és molt perillós, perquè si no es corregeix ràpidament, pot causar desmais i fins i tot menjar. Aprendre a reconèixer els símptomes de la hipoglucèmia.

  • Què fer: quan se sospita una hipoglucèmia, haureu de menjar algun aliment fàcil d'empassar i que contingui sucre, com ara suc de fruita, un got d'aigua amb 1 cullerada de sucre o un dolç, per exemple. Si els símptomes no milloren, és important anar a urgències.

La hipoglucèmia sol ocórrer quan hi ha alguna desregulació del tractament, que pot ser un canvi en la dieta a la qual estava acostumada la persona, que ha estat sense menjar durant molt de temps, que utilitza begudes alcohòliques o que fa exercici físic o estrès intens.

Per tant, per evitar aquest efecte secundari i mantenir constants els nivells de glucosa, és fonamental menjar diversos menjars petits al llarg del dia, en lloc de menjar molt i algunes vegades, preferiblement amb una dieta guiada per un nutricionista. Si la hipoglucèmia és repetitiva, és important consultar amb el seu metge per ajustar les dosis d’insulina i evitar aquest tipus de complicacions.


A més, és important saber aplicar correctament la insulina per evitar que les injeccions constants causin danys a la pell o al teixit adipós, una alteració anomenada lipohipertròfia de la insulina. Vegeu com és pas a pas aplicar insulina correctament.

Efectes secundaris dels antidiabètics orals

Hi ha diversos antidiabètics orals, en forma de pastilles, per controlar la diabetis tipus 2, que es pot prendre sola o conjuntament amb altres.

Cada classe de fàrmacs hipoglucèmics actua de manera diferent al cos i pot causar diferents tipus d’efectes secundaris, que varien segons el tipus de medicament, la dosi i la sensibilitat de cada persona. Els principals són:

1. Nàusees i diarrea

Aquest és el principal efecte secundari dels medicaments contra la diabetis i és molt sentit per les persones que utilitzen metformina. Altres medicaments que també causen aquest canvi gastrointestinal poden ser Exenatide, Liraglutide o Acarbose.


Què fer: haureu de consultar el vostre metge per intentar fer ajustaments que redueixin el risc d’aquests efectes, com ara prendre medicaments després de menjar o preferir medicaments amb accions de llarga durada, com ara Metformin XR, per exemple. Si els símptomes persisteixen, pot ser necessari canviar el tipus de medicament, amb consell mèdic. Menjar menjars petits diverses vegades al dia també ajudarà a controlar aquest tipus de símptomes. Mentre espereu la cita del metge, podeu prendre un te de gingebre per controlar la sensació de nàusees i vòmits.

2. Hipoglucèmia

El risc de sucre molt baix és més gran en medicaments que estimulen la secreció d’insulina pel pàncrees, com la glibenclamida, la glimepirida, la gliclazida, la repaglinida i la nateglinida, per exemple, o que utilitzen injeccions d’insulina.

Què fer: no dejuneu mai o no mengeu durant molt de temps mentre utilitzeu la medicació, a més de seguir una dieta equilibrada dividida en diversos menjars petits al dia, evitant més de 3 hores sense menjar. Quan experimenteu els primers símptomes o identifiqueu algú amb signes d’hipoglucèmia, us heu d’asseure i oferir aliments rics en sucre o hidrats de carboni fàcilment digeribles, com 1 got de suc de fruita, mig got d’aigua amb 1 cullerada de sucre o 1 dolç pa, per exemple. Consulteu amb el metge per avaluar si cal ajustar la dosi o modificar el medicament.

3. Excés de gasos

Aquest tipus de símptomes els senten les persones que utilitzen medicaments que funcionen reduint l’absorció de glucosa a l’intestí, com ara l’acarbosa i el miglitol, sent també una queixa de les persones que utilitzen metformina.

Què fer: s’aconsella evitar aliments amb excés de sucres, com ara dolços, pastissos i pans, o que produeixin molts gasos, com mongetes, cols i ous, per exemple, a més de tenir una dieta rica en fibra. Mireu més aliments que provoquen gas en aquest vídeo:

4. Engreixa

Aquest efecte secundari és freqüent amb l’ús d’insulina o de fàrmacs que augmenten la quantitat d’insulina al cos, com la glibenclamida, la glimepirida, la gliclazida, la repaglinida i la nateglinida, o amb aquells que causen acumulació i inflor de líquids, com la pioglitazona i la rosiglitazona. .

Què fer: heu de mantenir una dieta equilibrada, amb pocs hidrats de carboni, greixos i sal, a més de practicar activitat física diàriament. Els exercicis més adequats són aquells que cremen més calories, com ara caminar fort, córrer o entrenament amb peses. Esbrineu quins són els millors exercicis per aprimar.

5. Manca de gana

Aquest tipus de símptomes es poden produir amb l’ús de diversos medicaments, com la metformina, però és més intens en persones que utilitzen Exenatide o Liraglutida, també coneguda com a Victoza. Per aquest motiu, és habitual perdre pes amb l’ús d’aquest tipus de remeis.

Què fer: mantenir una dieta equilibrada, sense oblidar-se de menjar a les hores previstes, dividit en menjars petits, diverses vegades al dia. Consulteu alguns remeis casolans per combatre la falta de gana.

6. Infecció urinària

L’augment del risc d’infecció de les vies urinàries es produeix en una classe de fàrmacs contra la diabetis que augmenta l’eliminació de la glucosa de l’orina, com ara Dapagliflozin, Empagliflozin i Canagliflozin. En aquest cas, hi ha dolor o sensació de cremor quan s’orina i l’olor d’orina forta.

Què fer: beure molts líquids durant tot el dia i evitar aliments amb excés de sucre i prendre l’antibiòtic indicat pel metge. Si aquest canvi és persistent, parleu amb el metge per avaluar la necessitat de canviar la medicació per controlar la diabetis.

És freqüent que les persones amb diabetis necessitin utilitzar més d’un tipus de medicament, per tant, en aquests casos s’ha de tenir cura d’evitar efectes secundaris, prestant atenció a la dosi correcta, al temps recomanat, a més de mantenir sempre equilibrat menjars. Vegeu com ha de ser la dieta per a les persones amb diabetis en aquest vídeo:

Recomanar

Què causa el restrenyiment després de la diarrea?

Què causa el restrenyiment després de la diarrea?

El moviment intetinal de tot é diferent. Algune perone poden anar divere vegade al dia. D’altre nomé poden anar algune vegade per etmana o meny.El que é important é que el eu intet...
Tot el que necessiteu saber sobre les al·lèrgies

Tot el que necessiteu saber sobre les al·lèrgies

Una al·lèrgia é una repota del itema immune a una ubtància etrangera que normalment no é perjudicial per al eu co. Aquete ubtàncie forane ’anomenen al·lèrgen. P...