Transmissió de l'herpes genital: com aconseguir-ho i com evitar-lo

Content
- Com saber si tinc herpes genital
- Com evitar la captura
- Com es fa el tractament
- Herpes genital durant l’embaràs
L'herpes genital es transmet quan entra en contacte directe amb les butllofes o úlceres amb líquid present en els genitals, les cuixes o l'anus, que causen dolor, ardor, molèsties i picor.
L’herpes genital és una infecció de transmissió sexual, motiu pel qual, en la majoria dels casos, es transmet per contacte íntim. No obstant això, en alguns casos, també es pot transmetre per la boca o les mans, per exemple, que han estat en contacte directe amb les ferides causades pel virus.
A més, tot i que és rar, la transmissió del virus de l’herpes també es pot produir fins i tot quan no hi ha símptomes de la malaltia com butllofes o pruïja, quan es produeix un contacte íntim sense preservatiu amb una persona que té el virus. Si la persona sap que té herpes o si la seva parella té herpes genital, ha de parlar amb el metge perquè es puguin definir les estratègies per evitar transmetre la malaltia a la parella.
Com saber si tinc herpes genital
El diagnòstic de l’herpes genital es fa generalment mitjançant l’observació de butllofes o ferides amb líquid pel metge, que també pot raspar la ferida per analitzar el líquid al laboratori o pot demanar una anàlisi de sang específica per ajudar a detectar el virus. Obteniu més informació sobre el diagnòstic.
Com evitar la captura
L'herpes genital és una ITS que es pot adquirir fàcilment, però hi ha algunes precaucions que poden evitar la malaltia, com ara:
- Utilitzeu sempre un preservatiu en tots els contactes íntims;
- Eviteu el contacte amb fluids a la vagina o al penis de les persones amb el virus;
- Eviteu el contacte sexual si la parella té picor, enrogiment o nafres líquides als genitals, les cuixes o l'anus;
- Eviteu tenir relacions sexuals per via oral, sobretot quan la parella té símptomes d’herpes labial, com ara enrogiment o butllofes al voltant de la boca o del nas, ja que, tot i que les nafres i els genitals poden ser de diferents tipus, poden passar d’una regió a l’altra;
- Canvieu les tovalloles i la roba de llit diàriament i eviteu compartir roba interior o tovalloles amb una parella infectada pel virus;
- Eviteu compartir productes d’higiene, com sabó o esponges de bany, quan la parella tingui enrogiment o nafres líquides als genitals, les cuixes o l’anus.
Aquestes mesures ajuden a reduir les probabilitats d’obtenir el virus de l’herpes, però no són una garantia que la persona no pugui contreure el virus, ja que sempre es poden produir distraccions i accidents. A més, aquestes mateixes precaucions les haurien d’utilitzar les persones amb herpes genital, per evitar transmetre el virus a altres persones.
Com es fa el tractament
El tractament de l’herpes genital es fa mitjançant medicaments antivirals, com l’aciclovir o el valaciclovir, que ajuden a reduir la replicació del virus a l’organisme, ajudant així a curar les butllofes o ferides, ja que fan que els episodis de la malaltia vagin més de pressa.
A més, també es poden utilitzar cremes hidratants o anestèsics locals per ajudar a hidratar la pell i anestesiar la regió afectada, alleujant així el dolor, les molèsties i la picor causades pel virus.
L’herpes no té cura, ja sigui genital o labial, ja que no és possible eliminar el virus del cos i el seu tractament es fa quan hi ha butllofes o úlceres a la pell.
Herpes genital durant l’embaràs
L'herpes genital durant l'embaràs pot ser un problema, ja que el virus pot passar al nadó, durant l'embaràs o durant el part, i pot causar problemes greus, com ara avortament involuntari o retard en el creixement del bebè, per exemple. A més, si durant l’embaràs l’embarassada té un episodi d’herpes després de 34 setmanes de gestació, el metge pot recomanar realitzar una cesària per reduir el risc de transmissió al nadó.
Per tant, les persones que estan embarassades i saben que tenen el virus han de parlar amb l’obstetra sobre les possibilitats de transmissió al nadó. Obteniu més informació sobre les possibilitats de transmissió del virus durant l’embaràs.