Claustrofòbia: què és, símptomes i tractament
Content
La claustrofòbia és un trastorn psicològic caracteritzat per la incapacitat de la persona per romandre durant molt de temps en entorns tancats o amb poca circulació d’aire, com en ascensors, trens concorreguts o habitacions tancades, que pot provocar l’aparició d’altres trastorns psicològics, com ara agorafòbia. , per exemple. Obteniu més informació sobre agorafòbia.
Aquesta fòbia pot provocar símptomes com falta d’aire, sequedat de boca, augment de la freqüència cardíaca i sensació de por, que poden passar en nens, joves, adults o persones grans, independentment de la classe social i s’ha de tractar amb sessions de mediació i psicoteràpia.
Símptomes de la claustrofòbia
La claustrofòbia es caracteritza principalment per la sensació de por, angoixa i ansietat quan la persona es troba en entorns tancats o incòmodes o fins i tot quan s’imagina en aquesta situació. Les claustrofòbies principals són:
- Suar;
- Taquicàrdia;
- Boca seca;
- Por i angoixa.
La persona creu que les parets es mouen, el sostre baixa i l’espai disminueix, per exemple, cosa que estimula l’aparició de símptomes. Els símptomes de la claustrofòbia també poden provocar preocupacions excessives i constants relacionades amb la por, i aquesta fòbia pot evolucionar cap a un trastorn d’ansietat generalitzada. Vegeu tot el relacionat amb el trastorn d’ansietat generalitzada.
Tractament de la claustrofòbia
El tractament per a la claustrofòbia es pot fer a través de sessions de psicoteràpia que de vegades es poden associar a l’ús de medicaments ansiolítics i antidepressius que poden ajudar a disminuir els símptomes de fòbia i el risc de desenvolupar depressió, ja que és habitual que aquests individus aïllin sortir de el món en llocs que creuen que són segurs com la mateixa habitació.
El tractament requereix temps, però aconsegueix bons resultats i, per tant, la claustrofòbia té un control, que només s’aconseguirà quan es segueixi correctament el tractament. Les sessions de psicoteràpia són essencials, ja que tenen com a objectiu exposar la persona directa o indirectament a situacions en què se senten espantades, ansioses i angoixades, fent-la enfrontar a la por i començar a sentir-se millor en aquestes situacions.