Pregunteu al metge de la dieta: és bo menjar carragenina?
Content
P: El meu amic em va dir que deixés de menjar el meu iogurt preferit perquè hi té carragenina. Té raó?
A: La carragenina és un compost extret d'algues vermelles que s'afegeix per millorar la textura i la sensació en boca dels aliments. El seu ús generalitzat com a additiu en aliments va començar a la dècada de 1930, inicialment a la llet de xocolata, i ara es troba en iogurt, gelats, llet de soja, llet d’ametlles, embotits i batuts de reemplaçament de menjars.
Durant dècades, diferents grups i científics han intentat que la FDA prohibeixi el carragenà com a additiu alimentari a causa dels danys potencials que pot causar al tracte digestiu. Més recentment, aquest argument s'ha reactivat amb un informe i una petició del consumidor del grup d'investigació en defensa i política alimentària Cornucopia titulat "Com un additiu alimentari natural ens fa malalts".
No obstant això, la FDA encara ha de reobrir la revisió sobre la seguretat de la carragenina, citant que no hi ha dades noves a considerar. La FDA no sembla actuar tossuda aquí, ja que l'any passat van considerar i posteriorment rebutjar una petició de Joanne Tobacman, MD, professora de la Universitat d'Illinois, per prohibir la carragenina. El doctor Tobacman ha estat investigant l’additiu i els seus impactes sobre la inflamació i malalties inflamatòries en animals i cèl·lules durant els darrers deu anys.
Empreses com Stonyfield i Organic Valley han eliminat o eliminen carragenà dels seus productes, mentre que altres com White Wave Foods (propietària de Silk and Horizon Organic) no veuen cap risc amb els consums de carragena al nivell que es troba en els aliments i no tenen plans per reformular els seus productes amb un espessidor diferent.
Què deuries fer? Ara mateix no hi ha dades reals en humans que demostrin que tenen efectes adversos sobre la salut. Tanmateix, hi ha dades de cultius d'animals i cèl·lules que suggereixen que podria causar danys a l'intestí i agreujar malalties inflamatòries intestinals com la malaltia de Crohn. Per a algunes persones, les banderes vermelles de les dades dels animals són suficients per justificar l’eliminació de la seva dieta, mentre que d’altres prefereixen veure aquestes mateixes troballes negatives en estudis en humans abans de jurar un ingredient concret.
Aquesta és una decisió individual. Una de les grans coses del menjar als Estats Units és que tenim una infinitat d’eleccions. Personalment, no crec que les dades en aquest moment garanteixin el temps per comprovar les etiquetes i comprar productes sense carragenina. Amb l’augment del brunzit que envolta el carragenà, estic segur que tindrem més investigacions en humans en el futur per donar-nos una resposta més definitiva.