Autora: Eric Farmer
Data De La Creació: 7 Març 2021
Data D’Actualització: 19 De Novembre 2024
Anonim
Fístula de l'artèria coronària - Medicament
Fístula de l'artèria coronària - Medicament

La fístula de l'artèria coronària és una connexió anormal entre una de les artèries coronàries i una cambra cardíaca o un altre vas sanguini. Les artèries coronàries són vasos sanguinis que porten sang rica en oxigen al cor.

Fístula significa connexió anormal.

Una fístula de l'artèria coronària és sovint congènita, és a dir, que està present en néixer. Generalment es produeix quan una de les artèries coronàries no es forma correctament. Això sol passar quan el bebè es desenvolupa a l’úter. L’artèria coronària s’adhereix anormalment a una de les càmeres del cor (aurícula o ventricle) o a un altre vas sanguini (per exemple, l’artèria pulmonar).

Una fístula de l'artèria coronària també es pot desenvolupar després del naixement. Pot ser causat per:

  • Una infecció que debilita la paret de l’artèria coronària i el cor
  • Alguns tipus de cirurgia cardíaca
  • Lesió al cor per accident o cirurgia

La fístula de l'artèria coronària és una afecció poc freqüent. Els nadons que neixen amb ella de vegades també tenen altres defectes cardíacs. Aquests poden incloure:


  • Síndrome hipoplàsic del cor esquerre (HLHS)
  • Atresia pulmonar amb envà ventricular intacte

Els nadons amb aquesta afecció sovint no presenten cap símptoma.

Si es produeixen símptomes, poden incloure:

  • Remor del cor
  • Molèsties al pit o dolor
  • Fatiga fàcil
  • Problemes per progressar
  • Batecs del cor ràpids o irregulars (palpitacions)
  • Falta d'alè (dispnea)

En la majoria dels casos, aquesta afecció no es diagnostica fins més endavant. Es diagnostica amb més freqüència durant les proves d’altres malalties del cor. No obstant això, el metge pot escoltar un remor cardíac que conduirà al diagnòstic amb proves posteriors.

La prova principal per determinar la mida de la fístula és una angiografia coronària. Es tracta d’una prova especial de raigs X del cor amb colorant per veure com i per on circula la sang. Sovint es fa juntament amb el cateterisme cardíac, que consisteix a passar un tub prim i flexible al cor per avaluar la pressió i el flux al cor i a les artèries i venes circumdants.


Altres proves diagnòstiques poden incloure:

  • Examen ecogràfic del cor (ecocardiograma)
  • Ús d’imants per crear imatges del cor (ressonància magnètica)
  • TAC del cor

Una fístula petita que no provoca símptomes molt sovint no necessitarà tractament. Algunes petites fístules es tancaran soles. Sovint, encara que no tanquin, mai causaran símptomes ni necessitaran tractament.

Els nadons amb una fístula més gran hauran de ser operats per tancar la connexió anormal. El cirurgià tanca el lloc amb un pegat o punts de sutura.

Una altra opció de tractament tapa l'obertura sense cirurgia, mitjançant un cable especial (bobina) que s'insereix al cor amb un tub llarg i prim anomenat catèter. Després del procediment en nens, la fístula es tanca més sovint.

Els nens operats majoritàriament van bé, tot i que un petit percentatge pot haver de tornar a operar-se. La majoria de les persones amb aquesta condició tenen una vida útil normal.


Les complicacions inclouen:

  • Ritme cardíac anormal (arítmia)
  • Atac de cor
  • Atac de cor
  • Obertura (trencament) de la fístula
  • Pobre oxigen al cor

Les complicacions són més freqüents en persones grans.

El vostre proveïdor diagnostica la fístula de l'artèria coronària més sovint durant un examen. Truqueu al vostre proveïdor si el vostre nadó té símptomes d’aquesta afecció.

No es coneix cap manera de prevenir aquesta afecció.

Defecte cardíac congènit: fístula de l'artèria coronària; Fístula de l'artèria coronària amb defecte de naixement

  • Angiografia coronària
  • Fístula de l'artèria coronària

Basu SK, Dobrolet NC. Defectes congènits del sistema cardiovascular. A: Martin RJ, Fanaroff AA, Walsh MC, eds. Fanaroff i Martin’s Neonatal-Perinatal Medicine. 11a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2020: cap 75.

Kliegman RM, St. Geme JW, Blum NJ, Shah SS, Tasker RC, Wilson KM. Malaltia cardíaca congènita acianòtica: lesions derivades d’esquerra a dreta. A: Kliegman RM, St. Geme JW, Blum NJ, Shah SS, Tasker RC, Wilson KM, eds. Nelson Textbook of Pediatrics. 21a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2020: cap 453.

Therrien J, Marelli AJ. Malaltia cardíaca congènita en adults. A: Goldman L, Schafer AI, eds. Medicina Goldman-Cecil. 26a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2020: cap 61.

Webb GD, Smallhorn JF, Therrien J, Redington AN. Malaltia cardíaca congènita en pacient adult i pediàtric. A: Zipes DP, Libby P, Bonow RO, Mann DL, Tomaselli GF, Braunwald E, eds. Braunwald’s Heart Disease: A Textbook of Cardiovascular Medicine. 11a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2019: cap 75.

Noves Publicacions

Puc modificar l’anticonceptiu?

Puc modificar l’anticonceptiu?

La dona pot modificar do paquet anticonceptiu en e cap ri c per a la alut. Tanmateix, aquell que vulguin aturar la men truació haurien de canviar la píndola per una d’ú continu, que no ...
Com es transmet el nou coronavirus (COVID-19)

Com es transmet el nou coronavirus (COVID-19)

La tran mi ió del nou coronaviru , re pon able del COVID-19, pa a principalment per la inhalació de gote de aliva i de ecrecion re piratòrie que e poden u pendre a l’aire quan la per on...