Cardiomiopatia peripart
La cardiomiopatia peripart és un trastorn rar en què el cor d’una dona embarassada es debilita i s’engrandeix. Es desenvolupa durant l'últim mes d'embaràs o durant els cinc mesos posteriors al naixement del bebè.
La cardiomiopatia es produeix quan hi ha danys al cor. Com a resultat, el múscul cardíac es fa feble i no bombeja bé. Això afecta els pulmons, el fetge i altres sistemes corporals.
La cardiomiopatia peripart és una forma de cardiomiopatia dilatada en la qual no es pot trobar cap altra causa d’afebliment cardíac.
Pot produir-se en dones embarassades de qualsevol edat, però és més freqüent després dels 30 anys.
Els factors de risc de l’afecció són:
- L’obesitat
- Antecedents personals de trastorns cardíacs com la miocarditis
- Ús de certs medicaments
- Fumar
- Alcoholisme
- Embarassos múltiples
- Vellesa
- Preeclampsia
- Origen afroamericà
- Mala alimentació
Els símptomes poden incloure:
- Fatiga
- Sensació de batecs cardíacs o salt de batecs (palpitacions)
- Augment de la micció nocturna (nocturia)
- Dificultat per respirar amb activitat i estirat
- Inflor dels turmells
Durant un examen físic, el metge buscarà signes de líquid als pulmons tocant i tocant amb els dits. S’utilitzarà un estetoscopi per escoltar cruixits pulmonars, un ritme cardíac ràpid o sons cardíacs anormals.
El fetge pot augmentar-se i les venes del coll poden estar inflades. La pressió arterial pot ser baixa o baixar en posar-se dret.
L'engrandiment del cor, la congestió dels pulmons o les venes dels pulmons, la disminució del flux cardíac, la disminució del moviment o el funcionament del cor o la insuficiència cardíaca poden aparèixer en:
- Radiografia de tòrax
- TC de tòrax
- Angiografia coronària
- Ecocardiograma
- Exploració cardíaca nuclear
- Resonància magnètica cardíaca
Una biòpsia cardíaca pot ajudar a determinar si la causa subjacent de la cardiomiopatia és una infecció del múscul cardíac (miocarditis). Tot i això, aquest procediment no es fa molt sovint.
És possible que una dona hagi de romandre a l’hospital fins que disminueixin els símptomes aguts.
Com que molt sovint és possible restaurar la funció cardíaca i les dones que tenen aquesta malaltia sovint són joves i, en cas contrari, estan sanes, la cura sovint és agressiva.
Quan es produeixen símptomes greus, pot incloure passos extrems com:
- Ús d’una bomba cardíaca d’assistència (globus de contrapulsació aòrtica, dispositiu d’assistència del ventricle esquerre)
- Teràpia immunosupressiva (com ara medicaments que s’utilitzen per tractar el càncer o prevenir el rebuig d’un òrgan trasplantat)
- Trasplantament cardíac si persisteix una insuficiència cardíaca congestiva greu
No obstant això, per a la majoria de les dones, el tractament se centra principalment a alleujar els símptomes. Alguns símptomes desapareixen sols sense tractament.
Els medicaments que s’utilitzen sovint inclouen:
- Digital per enfortir la capacitat de bombament del cor
- Diürètics ("pastilles d'aigua") per eliminar l'excés de líquid
- Beta-bloquejadors de dosis baixes
- Altres medicaments contra la pressió arterial
Es pot recomanar una dieta baixa en sal. El líquid es pot restringir en alguns casos. Les activitats, inclosa la lactància del bebè, poden ser limitades quan es desenvolupin símptomes.
Es pot recomanar un pesatge diari. Un augment de pes d'entre 1,5 i 2 quilograms o més durant 1 o 2 dies pot ser un signe d'acumulació de líquid.
Es recomana que deixin de fumar i beure alcohol a les dones que fumen i beuen alcohol, ja que aquests hàbits poden empitjorar els símptomes.
Hi ha diversos resultats possibles en la miocardiopatia peripart. Algunes dones es mantenen estables durant llargs períodes, mentre que altres empitjoren lentament.
Altres empitjoren molt ràpidament i poden ser candidats a un trasplantament de cor. Aproximadament el 4% de les persones necessitaran trasplantament de cor i el 9% pot morir sobtadament o morir per complicacions del procediment.
Les perspectives són bones quan el cor d’una dona torna a la normalitat després del naixement del nadó. Si el cor es manté anormal, els embarassos futurs poden provocar insuficiència cardíaca. No se sap com predir qui es recuperarà i qui desenvoluparà una insuficiència cardíaca greu. Fins a la meitat de les dones es recuperaran completament.
Les dones que desenvolupen cardiomiopatia peripartial tenen un alt risc de desenvolupar el mateix problema amb futurs embarassos. La taxa de recurrència és del 30% aproximadament. Per tant, les dones que han tingut aquesta afecció han de discutir els mètodes de control de la natalitat amb el seu proveïdor.
Les complicacions inclouen:
- Arítmies cardíaques (poden ser mortals)
- Insuficiència cardíaca congestiva
- Formació de coàguls al cor que poden embolitzar-se (viatjar a altres parts del cos)
Truqui al seu proveïdor si actualment està embarassada o ha donat a llum recentment un nadó i creu que pot tenir signes de cardiomiopatia.
Demaneu ajuda mèdica immediatament si apareix dolor al pit, palpitacions, desmais o altres símptomes nous o inexplicables.
Feu una dieta ben equilibrada i feu exercici regularment per mantenir el cor fort. Eviteu els cigarrets i l'alcohol. El vostre proveïdor us pot aconsellar que no torneu a quedar embarassada si heu tingut insuficiència cardíaca durant un embaràs anterior.
Cardiomiopatia - peripart; Cardiomiopatia: embaràs
- Cor: secció pel centre
- Vista frontal del cor
- Cardiomiopatia peripart
Blanchard DG, Daniels LB. Malalties cardíaques. A: Resnik R, Lockwood CJ, Moore TR, Greene MF, Copel JA, Silver RM, eds. Medicina materno-fetal de Creasy i Resnik: principis i pràctica. 8a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2019: cap 52.
McKenna WJ, primer ministre d’Elliott. Malalties del miocardi i de l'endocardi. A: Goldman L, Schafer AI, eds. Medicina Goldman-Cecil. 26a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2020: cap 54.
Silversides CK, Warnes, CA. Embaràs i malalties del cor. A: Zipes DP, Libby P, Bonow RO, Mann DL, Tomaselli GF, Braunwald E, eds. Braunwald’s Heart Disease: A Textbook of Cardiovascular Medicine. 11a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2019: cap 90.