Talls i ferides punxants
Un tall és un trencament o obertura de la pell. També s’anomena laceració. Un tall pot ser profund, llis o dentat. Pot ser prop de la superfície de la pell o més profunda. Un tall profund pot afectar tendons, músculs, lligaments, nervis, vasos sanguinis o ossos.
Una punció és una ferida feta per un objecte punxegut, com ara un clau, un ganivet o una dent afilada. Les ferides punxants sovint semblen a la superfície, però poden estendre’s capes de teixit més profundes.
Els símptomes inclouen:
- Sagnat
- Problemes de funció (moviment) o sensació (entumiment, formigueig) per sota del lloc de la ferida
- Dolor
Es pot produir una infecció amb alguns talls i ferides punxants. És probable que els següents siguin infectats:
- Mossegades
- Punxades
- Lesions per aixafament
- Ferides brutes
- Ferides als peus
- Ferides que no es tracten ràpidament
Si la ferida sagna greument, truqueu al vostre número d’emergència local, com ara el 911.
Els talls menors i les ferides per punció es poden tractar a casa. Els primers auxilis ràpids poden ajudar a prevenir la infecció i, per tant, accelerar la curació i reduir la quantitat de cicatrius.
Seguiu els passos següents:
PER A TALLES MENORS
- Renteu-vos les mans amb sabó o netejador antibacterià per evitar infeccions.
- Després, renteu bé el tall amb aigua i sabó suaus.
- Feu pressió directa per aturar el sagnat.
- Apliqueu ungüent antibacterià i un embenat net que no s’enganxi a la ferida.
PER A PUNCTURES MENORS
- Renteu-vos les mans amb sabó o netejador antibacterià per evitar infeccions.
- Esbandiu la punció durant 5 minuts sota aigua corrent. A continuació, rentar amb sabó.
- Cerqueu (però no passegeu al voltant) objectes dins de la ferida. Si es troba, no les elimineu. Aneu al vostre centre d’atenció o emergència.
- Si no es pot veure res a l’interior de la ferida, però falta un tros de l’objecte que ha causat la lesió, busqueu també atenció mèdica.
- Apliqueu ungüent antibacterià i un embenat net que no s’enganxi a la ferida.
- NO suposeu que una ferida menor estigui neta perquè no veieu brutícia ni deixalles al seu interior. Renteu-lo sempre.
- NO respireu sobre una ferida oberta.
- NO intenteu netejar una ferida important, sobretot després que el sagnat estigui controlat.
- NO traieu un objecte llarg o profundament enganxat. Busqueu atenció mèdica.
- NO empènyer ni recollir deixalles d’una ferida. Busqueu atenció mèdica.
- NO empenyeu les parts del cos cap enrere. Cobriu-les amb material net fins que arribi ajuda mèdica.
Truqueu al 911 o al vostre número d’emergència local si:
- El sagnat és greu o no es pot aturar (per exemple, després de 10 minuts de pressió).
- La persona no pot sentir la zona ferida o no funciona bé.
- La persona queda ferida greu.
Truqueu al vostre metge immediatament si:
- La ferida és gran o profunda, fins i tot si el sagnat no és greu.
- La ferida té una profunditat de més d’un quart de polzada (0,64 centímetres), a la cara o arriba a l’os. És possible que siguin necessaris punts de sutura.
- La persona ha estat mossegada per un humà o un animal.
- Un tall o punxada és causat per un ganxo de peix o un objecte rovellat.
- Trepitges un clau o un altre objecte similar.
- Un objecte o runa s’enganxa. No l’elimineu vosaltres mateixos.
- La ferida presenta signes d’infecció com calor i enrogiment a la zona, sensació dolorosa o palpitant, febre, inflor, una ratlla vermella que s’estén des de la ferida o drenatge en forma de pus.
- No heu tingut cap tret contra el tètanus durant els darrers deu anys.
Mantingueu ganivets, tisores, objectes punxants, armes de foc i objectes fràgils fora de l’abast dels nens. Quan els nens siguin prou grans, ensenyeu-los a fer servir ganivets, tisores i altres eines amb seguretat.
Assegureu-vos que vosaltres i el vostre fill estigueu al dia de les vacunacions. Generalment es recomana una vacuna contra el tètanus cada 10 anys.
Ferida: tall o punció; Ferida oberta; Laceració; Ferida punxant
- Farmaciola de primers auxilis
- Laceració versus ferida de punció
- Puntades
- Mossegada de serp
- Tall menor - primers auxilis
Lammers RL, Aldy KN. Principis de gestió de ferides. A: Roberts JR, Custalow CB, Thomsen TW, eds. Roberts and Hedges ’Clinical Procedures in Emergency Medicine and Agute Care. 7a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2019: cap 34.
Simon BC, Hern HG. Principis de gestió de ferides. A: Walls RM, Hockberger RS, Gausche-Hill M, eds, eds. Medicina d’emergència de Rosen: conceptes i pràctica clínica. 9a ed. Philadelphia, PA: Elsevier Saunders; 2018: cap 52.