Somnambulisme infantil: què és, símptomes i causes
Content
El somnambulisme infantil és un trastorn del son en què el nen dorm, però sembla estar despert, per exemple, sentat, parlant o passejant per casa. El somnambulisme es produeix durant el son profund i pot durar des d’uns segons fins i tot fins a 40 minuts.
El somnambulisme en la majoria dels casos és curable i desapareix tot sol a l’adolescència, tot i que, en algunes persones, pot continuar fins a l’edat adulta. Encara es desconeixen les causes específiques, però es creu que els episodis de somnambulisme, que normalment comencen 2 hores després de dormir el nen, estan relacionats amb la immaduresa del cervell.
Principals signes i símptomes
Alguns signes habituals de nens amb somnambulisme són:
- Seure al llit mentre dorm;
- Fer pipí en llocs inadequats;
- Aixecar-se i passejar per la casa durant el son;
- Parlar o xiuxiuejar algunes paraules o frases confuses, sense sentit;
- No recordeu res que vau fer durant el vostre son.
Durant els episodis de sonambulisme, és normal que el nen tingui els ulls oberts i els ulls fixos, que semblen desperts, però, tot i que pot seguir alguns ordres, pot ser que no senti ni entengui res del que es diu.
Quan es desperta al matí, és rar que un nen recordi el que va passar durant la nit.
Què pot provocar el somnambulisme en nens
Les causes del somnambulisme infantil encara no s’entenen del tot, però la immaduresa del sistema nerviós central pot estar relacionada, així com factors genètics, males nits, estrès i febre.
A més, tenir ganes de fer pipí mentre es dorm també pot augmentar l’aparició d’episodis de somnambulisme, ja que el nen es pot aixecar per fer pipí sense despertar-se, acabant orinant en un altre lloc de la casa.
Tot i que pot passar a causa de la immaduresa del sistema nerviós, el somnambulisme no indica que el nen tingui problemes psicològics o emocionals.
Com es fa el tractament
No hi ha cap tractament específic per al somnambulisme infantil, ja que els episodis de sonambulisme solen ser lleus i desapareixen a l’adolescència. No obstant això, si el somnambulisme és molt freqüent i persistent, s’ha de portar el nen a un pediatre o un metge especialitzat en trastorns del son.
Tanmateix, els pares poden prendre certes mesures per ajudar a disminuir els episodis de somnambulisme i altres per evitar que el nen es faci mal, com ara:
- Crear una rutina de son, adormir el nen i despertar-se alhora;
- Reguleu les hores de son del nen i assegureu-vos que tingui prou hores;
- Eviteu donar al nen medicaments o begudes estimulants per no mantenir-lo despert;
- Eviteu els jocs molt agitats abans d’anar a dormir;
- No sacsegeu ni intenteu despertar el nen enmig d’un episodi de somnambulisme perquè no tingui por ni estressi;
- Parleu tranquil·lament amb el nen i porteu-lo amb cura a l’habitació, amb l’esperança que el son recuperi la normalitat;
- Mantingueu l’habitació del nen lliure d’objectes punxants, mobles o joguines en què pugui trencar-se o resultar ferit;
- Mantingueu objectes afilats, com ara ganivets i tisores o productes de neteja, fora de l’abast del nen;
- Eviteu que el nen dormi a la part superior de la llitera;
- Tanca les portes de la casa i treu les claus;
- Bloquejar l'accés a les escales i col·locar pantalles de protecció a les finestres.
També és molt important que els pares es mantinguin tranquils i transmetin seguretat al nen, ja que l’estrès pot augmentar la freqüència amb què sorgeixen els episodis de sonambulisme.
Consulteu altres consells pràctics per combatre el somnambulisme i protegir el vostre fill.