Autora: Roger Morrison
Data De La Creació: 1 Setembre 2021
Data D’Actualització: 12 De Novembre 2024
Anonim
Què causa i com es tracten els quists pilars? - Benestar
Què causa i com es tracten els quists pilars? - Benestar

Content

Què són els quists pilars?

Els quists pilars són protuberàncies de color carn que es poden desenvolupar a la superfície de la pell. De vegades s’anomenen quists tricilèmics o wens. Es tracta de quists benignes, és a dir, que normalment no són cancerosos. Tot i que els quists pilars no són necessàriament motius de preocupació, és possible que els resultin incòmodes.

És possible que pugueu identificar algunes de les característiques dels quists pilars pel vostre compte, però encara hauríeu de consultar el vostre metge per obtenir un diagnòstic oficial. Poden assegurar-se que el bony no sigui un altre tipus de quist. També us aconsellaran sobre els vostres propers passos.

Seguiu llegint per obtenir més informació sobre com es presenten aquests quists, si s’han d’eliminar i molt més.

Com són els quists pilars?

Consells per a la identificació

Els quists pilars creixen a la superfície de la pell. Tot i que el 90 per cent dels quists pilars es produeixen al cuir cabellut, es poden desenvolupar a qualsevol part del cos. Altres llocs possibles inclouen la cara i el coll. La majoria de la gent acaba tenint més d’un quist pilar en un moment donat.


Aquest tipus de quists poden variar en mida. Alguns poden tenir la mida d’un quart i d’altres poden arribar a tenir la mida d’una bola petita. Aquest procés es produeix gradualment durant un llarg període de temps.

Els quists pilars tenen el mateix color que la pell. També tenen una forma rodona, de vegades creant una protuberància semblant a una cúpula a la superfície de la pell. Els quists solen ser ferms al tacte, però de textura llisa. Els quists pilars no contenen pus i no han de ser dolorosos al tacte.

Aquests quists normalment es desenvolupen sense causar problemes. No obstant això, és possible que un quist es pugui trencar per si mateix o com a conseqüència d’un trauma. Si això passa, és possible que noteu erupcions, dolor o irritació a la zona afectada.

Tot i que no és freqüent, la infecció és possible. Això pot provocar dolor i excés al lloc del quist. És possible que sigui més vulnerable a la infecció després que s’hagi trencat un quist o després d’haver fet una incisió en un intent d’eliminar-lo.

Què causa els quists pilars i qui està en risc?

Els quists pilars es desenvolupen gradualment al revestiment epitelial dels fol·licles pilosos. Aquest revestiment conté queratina, que és un tipus de proteïna que ajuda a crear cèl·lules de la pell, els cabells i les ungles.


Amb el pas del temps, la proteïna continua acumulant-se al fol·licle pilós i crea la protuberància característica d’un quist pilar.

Els quists pilars poden ser hereditaris. També són més freqüents en dones de mitjana edat.

Si el quist s’ha trencat, és possible que també tingueu un major risc d’irritació i inflor al lloc dels quists.

Com es diagnostiquen els quists pilars?

Tot i que és possible que pugueu autodiagnosticar un quist pilar en funció dels signes i dels vostres factors de risc individuals, encara és important que consulteu el vostre metge per confirmar-lo. Poden descartar altres causes subjacents que poden ser més greus.

Per fer un diagnòstic, el vostre metge us farà una biòpsia. Es tracta de prendre una petita mostra de teixit a la zona i enviar-la a un laboratori per a una avaluació microscòpica. De vegades s’utilitza una tomografia computada per descartar el càncer i altres tipus de quists.

Aquestes eines de diagnòstic també poden examinar les capes subjacents dels quists per ajudar a veure si se’n formen més.

És necessària la supressió?

El tractament no és mèdicament necessari per als quists pilars. No obstant això, moltes persones consideren opcions d’eliminació per motius estètics o per molèsties generals causades pels quists.


En alguns casos, el vostre metge pot recomanar drenar el quist amb un petit tall al lloc de la protuberància.

No obstant això, l’extirpació quirúrgica és el mètode de tractament més eficaç. En aquest enfocament, el metge eliminarà tant el quist com el revestiment epitelial del fol·licle pilós subjacent. Això impedeix que el quist produeixi més queratina que pot provocar bonys recurrents.

Després de la cirurgia, pot quedar-se una petita cicatriu on es trobava originalment el quist. Tot i l’eliminació, és possible que aquest tipus de quists acabin tornant.

Qualsevol tipus de cirurgia o incisió suposa un risc d'infecció i possibles cicatrius. Si experimenta enrogiment, irritació o drenatge de pus de la zona, consulteu el vostre metge. Poden prescriure antibiòtics orals per tractar aquests símptomes.

També haureu de consultar al vostre metge si experimenta algun dolor després de la cirurgia.

Quina és la perspectiva?

Els quists pilars solen ser inofensius, de manera que depèn de la vostra discreció i de la vostra decisió del vostre metge la retirada quirúrgica.

Encara que no trobeu molest el quist pilar, és important vigilar-lo. Consulteu el vostre metge si observeu canvis fora del creixement i desenvolupament gradual que s’espera d’un quist pilar.

En casos rars, els quists pilars poden esdevenir cancerosos. Quan això passa, els quists tendeixen a créixer ràpidament i a multiplicar-se. Es requereix cirurgia per eliminar qualsevol tumor cancerós.

La conclusió

Els quists pilars són protuberàncies de color carn que creixen a la superfície de la pell. Solen aparèixer al cuir cabellut al revestiment dels fol·licles pilosos. Les protuberàncies són rodones i sovint fermes al tacte amb una textura suau. Els quists solen ser inofensius, però algunes persones consideren l’eliminació quirúrgica per motius estètics.

Nosaltres Recomenem

Tècnica asèptica

Tècnica asèptica

Le bactèrie ón a tot arreu, i algune ón bone per a noaltre, mentre que d'altre ón perjudicial. El bacteri, viru i altre microorganime que cauen malaltie ’anomenen patògen....
Comprensió dels 3 nivells de l'autisme

Comprensió dels 3 nivells de l'autisme

L’autime é un tratorn del deenvolupament. Afecta el comportament i le comunicacion d'una perona. El ímptome van de lleu a greu. ovint e fa difícil relacionar-e amb el altre. Per ref...