Autora: Louise Ward
Data De La Creació: 8 Febrer 2021
Data D’Actualització: 28 Juny 2024
Anonim
Xoc hipovolèmic - Salut
Xoc hipovolèmic - Salut

Content

Què és el Xoc Hipovolèmic?

El xoc hipovolèmic és una malaltia que pot causar la vida que es produeix quan es perd més del 20 per cent (un cinquè) subministrament de sang o líquid del cos. Aquesta greu pèrdua de líquids fa impossible que el cor bombeixi una quantitat suficient de sang al cos. El xoc hipovolèmic pot provocar una fallada d’òrgan. Aquesta condició requereix atenció mèdica d’emergència immediata.

El xoc hipovolèmic és el tipus de xoc més comú, sent els nens molt petits i els adults més grans els més susceptibles.

Què causa xoc hipovolèmic?

El xoc hipovolèmic és conseqüència de pèrdues importants de sang o de líquids a l’interior del seu cos. Es pot produir pèrdua de sang d'aquesta magnitud a causa de:

  • sagnat per talls greus o ferides
  • sagnat per lesions traumàtiques contundents per accidents
  • sagnat intern d’òrgans abdominals o embarassada ectòpica
  • sagnat del tracte digestiu
  • sagnat vaginal significatiu
  • Endometriosi

A més de la pèrdua real de sang, la pèrdua de líquids corporals pot provocar una disminució del volum sanguini. Això es pot donar en casos de:


  • diarrea excessiva o perllongada
  • cremades greus
  • vòmits prolongats i excessius
  • sudoració excessiva

La sang transporta oxigen i altres substàncies essencials als seus òrgans i teixits. Quan es produeix un sagnat intens, no hi ha suficient sang en circulació perquè el cor sigui una bomba eficaç. Una vegada que el cos perd aquestes substàncies més ràpidament que les pot substituir, els òrgans del cos comencen a callar i es produeixen els símptomes del xoc. La pressió arterial es desploma, que pot posar en perill la vida.

Quins són els símptomes del xoc hipovolèmic?

Els símptomes del xoc hipovolèmic varien segons la gravetat del líquid o la pèrdua de sang. Tot i això, tots els símptomes del xoc poden posar en perill la vida i necessiten tractament mèdic d’emergència. Els símptomes de sagnat intern poden ser difícils de reconèixer fins que apareguin els símptomes de xoc, però la hemorràgia externa serà visible. Els símptomes del xoc hemorràgic no poden aparèixer immediatament. Els adults de més edat potser no experimenten aquests símptomes fins que el xoc progressi significativament.


Alguns símptomes són més urgents que d’altres.

Símptomes lleus

Els símptomes lleus poden incloure:

  • mal de cap
  • fatiga
  • nàusees
  • sudoració profusa
  • mareig

Símptomes severs

Els símptomes severs que s’han de prendre seriosament i justifiquen l’atenció mèdica d’emergència inclouen:

  • pell freda o clamosa
  • pell pàl · lida
  • respiració ràpida i poc profunda
  • freqüència cardíaca ràpida
  • poca o cap sortida d’orina
  • confusió
  • debilitat
  • pols feble
  • llavis i ungles blaves
  • desnivell
  • pèrdua de consciència

El signe d’hemorràgia externa és visible, hemorràgia profusa d’un lloc corporal o zona de lesió.

Els signes i símptomes de l’hemorràgia interna són:

  • Mal de panxa
  • sang a la femta
  • femta negre i quallada (melena)
  • sang a l’orina
  • vomitar sang
  • dolor de pit
  • inflor abdominal

Si bé alguns símptomes com el dolor abdominal i la sudoració poden apuntar a una cosa menys urgent com un virus de l’estómac, heu de buscar atenció mèdica immediata en veure agrupar aquests símptomes junts. Això és cert sobretot per als símptomes més greus. Com més temps espereu, més danys podeu fer als vostres teixits i òrgans.


Si teniu signes d’hemorràgia o de xoc hemorràgic, sol·liciteu atenció mèdica immediatament.

Atenció d’urgències i primers auxilis

El xoc hipovolèmic no tractat comportarà la mort. El xoc hipovolèmic és una emergència mèdica. Truqueu al 911 immediatament si observeu una persona que té símptomes de xoc. Fins que arribin els enquestats:

  • Feu que la persona estigui asseguda amb els peus elevats a uns 12 polzades.
  • Absteniu-vos de moure la persona si sospiteu de ferides al cap, al coll o a l’esquena.
  • Mantingueu la persona calenta per evitar la hipotèrmia.
  • No doneu a la persona líquids per boca.

No eleveu el cap. Elimineu la brutícia o les deixalles visibles del lloc de lesions. No retireu el vidre incrustat, un ganivet, un pal, una fletxa o qualsevol altre objecte enganxat a la ferida. Si la zona està lliure de deixalles i no hi ha cap objecte visible, sobri un teixit, com una camisa, una tovallola o una manta, al voltant del lloc de la lesió per minimitzar la pèrdua de sang. Apliqueu pressió a la zona. Si podeu, lligueu o tapeu el teixit a la lesió.

Quines complicacions s’associen al xoc hipovolèmic?

La falta de sang i líquid al cos pot provocar les següents complicacions:

  • danys en òrgans com el ronyó o el cervell
  • gangrena dels braços o cames
  • atac de cor

Els efectes del xoc hipovolèmic depenen de la velocitat amb la qual es perd sang o líquids i la quantitat de sang o líquids que es perden. L’abast de les ferides també pot determinar les possibilitats de sobreviure. Les afeccions mèdiques cròniques com la diabetis, l’ictus anterior, el cor, el pulmó o les malalties renals o la presa de diluïdors sanguinis com la Coumadina o l’aspirina poden augmentar la probabilitat de patir més complicacions per xoc hipovolèmic.

Com es diagnostica el xoc hipovolèmic?

Sovint no hi ha advertiments de xoc anticipats. En canvi, els símptomes acostumen a aparèixer només quan ja experimenteu la malaltia. Un examen físic pot revelar signes de xoc, com la pressió arterial baixa i els batecs cardíacs ràpids. També pot tenir menys resposta la persona que pateix xoc quan li fa preguntes al metge d’urgències.

El sagnat intens és immediatament recognoscible, però de vegades no es troba un sagnat intern fins que no es mostren signes de xoc hemorràgic.

A més dels símptomes físics, el vostre metge pot utilitzar diversos mètodes de prova per confirmar que teniu xoc hipovolèmic. Això inclou:

  • anàlisis de sang per comprovar si hi ha desequilibris en l'electròlit, els ronyons i la funció hepàtica
  • TAC o ecografia per visualitzar els òrgans del cos
  • ecocardiograma, una ecografia del cor
  • electrocardiograma per valorar el ritme cardíac
  • endoscòpia per examinar l’esòfag i altres òrgans gastrointestinals
  • cateterisme del cor correcte per comprovar l'efectivitat que el cor està bombant
  • catèter urinari per mesurar la quantitat d’orina a la bufeta

El vostre metge pot demanar altres proves en funció dels vostres símptomes.

Com es tracta el xoc hipovolèmic?

Un cop a l’hospital, una persona sospitosa de patir un xoc hipovolèmic rebrà líquids o productes sanguinis a través d’una línia intravenosa, per reomplir la sang perduda i millorar la circulació. El tractament gira al voltant de controlar la pèrdua de líquid i sang, substituir el que s’ha perdut i estabilitzar els danys causats i derivats del xoc hipovolèmic. També inclourà el tractament de la lesió o malaltia que ha causat el xoc, si és possible.

Això inclou:

  • transfusió de plasma sanguini
  • transfusió de plaquetes
  • transfusió de glòbuls vermells
  • cristalloides intravenosos

Els metges també poden administrar medicaments que augmentin la força de bombament del cor per millorar la circulació i aconseguir la sang quan calgui. Això inclou:

  • dopamina
  • dobutamina
  • epinefrina
  • noradrenalina

Es poden administrar antibiòtics per evitar xocs sèptics i infeccions bacterianes.

El seguiment cardíac proper determinarà l’efectivitat del tractament que rep.

Xoc hipovolèmic en adults més grans

El xoc hipovolèmic és perillós per a tothom, però pot ser particularment perillós en adults més grans. Els adults més grans que presenten xoc hipovolèmic tenen taxes de mortalitat més elevades que els seus homòlegs més joves. Tenen menys tolerància al xoc, i és essencial un tractament previ per evitar altres complicacions. Això es pot complicar, ja que els adults més grans poden no presentar símptomes de xoc fins més tard que les poblacions més joves.

Perspectives a llarg termini

Les complicacions comunes del xoc hemorràgic inclouen:

  • danys renals
  • danys d'altres òrgans
  • mort

Algunes persones també poden desenvolupar gangrena a causa de la disminució de la circulació a les extremitats. Aquesta infecció pot provocar una amputació de les extremitats afectades.

La recuperació de xoc hipovolèmic depèn de factors com la condició mèdica prèvia del pacient i el grau de xoc propi.

Els que tinguin graus de xoc més lleus tindran més fàcil recuperació. Si es produeixen danys greus en els òrgans a causa del xoc, es pot trigar molt a recuperar-se, amb les intervencions mèdiques continuades. En casos greus, els danys als òrgans poden ser irreversibles.

En general, la vostra perspectiva dependrà de la quantitat de sang que hagis perdut i del tipus de lesió que hagi patit. Les perspectives són millors en pacients sans que no han tingut pèrdua de sang severa.

Soviètic

Com tenir més llet materna

Com tenir més llet materna

El canvi en el pit per la producció de llet materna ’inten ifica principalment a partir del egon trime tre de l’embarà i, al final de l’embarà , algune done han començat a allibera...
10 principals símptomes de l'hepatitis B.

10 principals símptomes de l'hepatitis B.

En la majoria del ca o , l’hepatiti B no provoca cap ímptoma, obretot el primer die de pré de la infecció pel viru . I quan apareixen aque t ímptome , ovint e confonen amb una impl...