Autora: Florence Bailey
Data De La Creació: 27 Març 2021
Data D’Actualització: 23 Juny 2024
Anonim
8 principals exàmens ginecològics de rutina - Aptitud
8 principals exàmens ginecològics de rutina - Aptitud

Content

Els exàmens ginecològics sol·licitats anualment pel ginecòleg tenen com a objectiu garantir el benestar i la salut de la dona i diagnosticar o tractar algunes malalties com l’endometriosi, el VPH, les secrecions vaginals anormals o les hemorràgies fora del període menstrual.

Es recomana anar al ginecòleg almenys un cop a l'any, sobretot després de la primera menstruació, fins i tot si no hi ha símptomes, ja que hi ha malalties ginecològiques asimptomàtiques, sobretot en la fase inicial, i el diagnòstic es fa durant la ginecologia consulta.

Així, a partir d'alguns exàmens, el metge pot avaluar la regió pèlvica de la dona, que correspon als ovaris i l'úter, i als pits, podent identificar algunes malalties precoçment. Alguns exemples de proves que es poden sol·licitar a la rutina ginecològica són:

1. Ecografia pèlvica

L’ecografia pèlvica és un examen d’imatge que permet observar els ovaris i l’úter, ajudant a la detecció precoç d’algunes malalties, com ara ovaris poliquístics, úter agrandat, endometriosi, sagnat vaginal, dolor pèlvic, embaràs ectòpic i infertilitat.


Aquest examen es realitza mitjançant la inserció d’un transductor al ventre o a l’interior de la vagina i, a continuació, la prova s’anomena ecografia transvaginal, que proporciona imatges clares i detallades del sistema reproductor femení, que permet al metge identificar els canvis. Comprendre què és i quan s’ha de fer l’ecografia transvaginal.

2. Papanicolau

La prova de Papanicolau, també coneguda com a prova preventiva, es fa raspant el coll uterí i la mostra recollida s’envia al laboratori per analitzar-lo, permetent identificar infeccions vaginals i canvis a la vagina i a l’úter que poden ser indicatius de càncer. La prova no fa mal, però pot haver molèsties quan el metge raspa les cèl·lules de l'úter.

L'examen s'ha de realitzar almenys un cop l'any i està indicat per a totes les dones que ja han començat a tenir relacions sexuals o que tenen més de 25 anys. Obteniu més informació sobre el frotis de Papanicolau i com es fa.

3. Cribratge infecciós

El cribratge infecciós té com a objectiu identificar l’aparició de malalties infeccioses que es poden transmetre sexualment, com ara l’herpes, el VIH, la sífilis, la clamídia i la gonorrea, per exemple.


Aquest cribratge infecciós es pot fer mitjançant una anàlisi de sang o mitjançant una anàlisi microbiològica d’orina o secreció vaginal, que a més d’indicar si hi ha infecció o no, indica el microorganisme responsable i el millor tractament.

4. Colposcòpia

La colposcòpia permet l’observació directa del coll uterí i d’altres estructures genitals, com la vulva i la vagina, i pot identificar canvis cel·lulars benignes, tumors vaginals i signes d’infecció o inflamació.

El ginecòleg sol sol·licitar la colposcòpia en un examen rutinari, però també s’indica quan la prova de Papanicolau té resultats anormals. Aquesta prova no fa mal, però pot causar molèsties, generalment ardents, quan el ginecòleg aplica una substància per visualitzar possibles canvis a l'úter, la vagina o la vulva de la dona. Comprendre com es fa la colposcòpia.

5. Histerosalpingografia

La histerosalpingografia és un examen de raigs X en què s’utilitza el contrast per observar el coll uterí i les trompes de Fal·lopi, identificant possibles causes d’esterilitat, a més de la salpingitis, que és la inflamació de les trompes uterines. Vegeu com es tracta la salpingitis.


Aquesta prova no fa mal, però pot causar molèsties, de manera que el metge pot recomanar analgèsics o antiinflamatoris abans i després de la prova.

6. Ressonància magnètica

La ressonància magnètica permet observar, amb bona resolució, imatges de les estructures genitals per a la detecció de canvis malignes, com ara fibromes, quists ovàrics, càncer d’úter i vagina. A més, també s’utilitza per controlar els canvis que poden sorgir en el sistema reproductor femení, per verificar si hi ha hagut resposta al tractament o si s’ha de realitzar o no la cirurgia.

Es tracta d’una prova que no utilitza radiacions i es pot utilitzar gadolini per realitzar la prova amb contrast. Conegueu per a què serveix i com es fa la ressonància magnètica.

7. Laparoscòpia diagnòstica

La laparoscòpia diagnòstica o videolaparoscòpia és un examen que, mitjançant l’ús d’un tub prim i lleuger, permet la visualització d’òrgans reproductors d’òrgans a l’interior de l’abdomen, permetent identificar l’endometriosi, l’embaràs ectòpic, el dolor pèlvic o les causes de la infertilitat.

Tot i que aquesta prova es considera la millor tècnica per diagnosticar l’endometriosi, no és la primera opció, ja que es tracta d’una tècnica invasiva que requereix anestèsia general i és més recomanable fer ecografia transvaginal o ressonància magnètica. Esbrineu com es realitza la videolaparoscòpia quirúrgica i diagnòstica.

8. Ecografia del pit

Normalment, l’examen ecogràfic de mama es realitza després de sentir un bony durant la palpació de la mama o si la mamografia no és concloent, especialment en la dona que té pits grans i té casos de càncer de mama a la família.

L’ecografia no s’ha de confondre amb la mamografia ni és un substitut d’aquest examen, ja que només pot complementar l’avaluació mamària. Tot i que aquesta prova també pot identificar nòduls que poden indicar càncer de mama, la mamografia és la prova més adequada per realitzar a dones amb sospita de càncer de mama.

Per realitzar l’examen, la dona ha de romandre estesa sobre una llitera, sense brusa i sostenidor, de manera que el metge passi un gel sobre els pits i després passi el dispositiu, observant simultàniament a la pantalla de l’ordinador si hi ha canvis.

Popular

Descàrrega rosa: què pot ser i què fer

Descàrrega rosa: què pot ser i què fer

Algune done poden tenir de càrregue de color ro a en determinat moment de la vida, co a que, en la majoria del ca o , no é motiu de preocupació, ja que pot e tar relacionada amb la fa e...
Carns vermelles o blanques: què són i quines evitar

Carns vermelles o blanques: què són i quines evitar

Le carn vermelle inclouen vedella, vedella, porc, xai, xai, cavall o cabra, a mé de al itxe preparade amb aque te carn , mentre que le carn blanque ón polla tre, ànec, gall dindi, oca i...