Principals causes de les dents toves i què fer
Content
Les dents toves es consideren normals quan ocorren durant la infància, perquè correspon al període en què les dents de llet cauen per permetre la formació de la dentició definitiva.
No obstant això, quan les dents toves s’acompanyen d’altres símptomes com mal de cap, mandíbula o sagnat de genives, és important que es consulti al dentista, ja que pot ser indicatiu de situacions més greus i que s’haurien de tractar segons les indicacions del pacient.
Independentment de la causa de la dent tova, és important que la persona tingui bons hàbits d’higiene bucal, rentant-se les dents després dels àpats principals i utilitzant fil dental. Així, és possible prevenir no només que les dents es tornin toves, sinó també altres canvis dentals.
1. Canvi de dents
Les dents toves durant la infància és un procés natural del cos, perquè correspon a l’intercanvi de dentició del nen, és a dir, al període en què les dents conegudes popularment com a "llet" cauen de manera que les dents definitives creixen i formen la dentició definitiva. Les primeres dents comencen a caure al voltant dels 6-7 anys i poden trigar fins a 3 mesos a néixer completament. Consulteu més detalls de quan comencen a caure les dents.
Què fer: Com que correspon a un procés natural de l’organisme, no és necessària una cura específica, només s’indica que el nen té bons hàbits d’higiene, com ara rentar-se les dents almenys 3 vegades al dia i fer fil dental.
2. Accident cerebrovascular a la cara
En alguns casos, després d’un fort cop a la cara és possible sentir que les dents són més suaus, ja que pot haver-hi afectació dels lligaments periodontals, que són els responsables de mantenir la dent estabilitzada i al seu lloc. Així, a causa del compromís d’aquest lligament, és possible que les dents perdin la fermesa i l’estabilitat i es tornin toves.
Què fer: En aquest cas, és important que es consulti al dentista, ja que és possible fer una avaluació i definir la gravetat del trauma al lloc. Així, segons l’avaluació del dentista, es poden indicar estratègies per ajudar a estabilitzar les dents, com ara col·locar retenidors, per exemple.
En cas que el cop li hagi estat al nen i la dent tova sigui la llet, el dentista pot indicar l’eliminació d’aquesta dent, però és important que el nen tingui certa cura per evitar complicacions, com ara infeccions a la boca, per exemple.
3. Periodontitis
La periodontitis és una afecció caracteritzada per una inflamació crònica de les genives, a causa de la proliferació excessiva de bacteris, que condueix a la destrucció del teixit que suporta la dent i la deixa tova. Aquesta situació es pot identificar mitjançant signes i símptomes que pot tenir la persona, com ara sagnat de genives durant el rentat de dents, mal alè, inflor i enrogiment de les genives. Saber reconèixer els símptomes de la periodontitis.
Què fer: Si la persona presenta signes de periodontitis, és important que es consulti al dentista, ja que és possible iniciar el tractament per evitar l'estovament i la pèrdua de dents. Així, el dentista pot indicar l’eliminació de les plaques de tàrtar que solen estar presents en aquests casos, a més de recomanar un millor raspallat, fil dental i colutori no alcohòlic. Vegeu com ha de ser el tractament de la periodontitis.
4. Bruxisme
El bruxisme és una situació en què la persona tendeix a apretar i apretar les dents inconscientment durant la nit, cosa que pot fer que les dents siguin més suaus amb el pas del temps. A més de les dents toves, també és freqüent que la persona tingui mal de cap i dolor a la mandíbula, sobretot després de despertar-se. Vegeu com identificar el bruxisme.
Què fer: Després de la confirmació del bruxisme, l’odontòleg pot indicar l’ús d’una placa durant la nit perquè la persona eviti triturar les dents i provocar-ne el desgast. En alguns casos, també es pot indicar l’ús d’alguns medicaments que ajuden a alleujar les molèsties causades pel bruxisme.