Què és la síndrome de Baby Sizzler i com es tracta
Content
La síndrome del sibilant del nadó, també coneguda com a sibilant del lactant, es caracteritza per episodis de sibilàncies i tos que solen sorgir, generalment causades per una hiperreactivitat dels pulmons del nounat, que es redueixen en presència de certs estímuls, com ara un refredat o reflux, per exemple.
La presència de sibilàncies al tòrax no sempre es deu a aquesta síndrome, ja que només es considera que un bebè sibilant és el que té:
- 3 o més episodis de sibilàncies o sibilàncies durant més de 2 mesos; o bé
- Respiració sibilant que dura almenys 1 mes.
La curació d’aquesta síndrome sol produir-se de manera natural al voltant dels 2 a 3 anys, però si els símptomes no desapareixen, el metge ha de tenir en compte altres malalties, com l’asma. El pediatre guia el tractament de les crisis mitjançant medicaments per inhalació, com ara corticoides o broncodilatadors.
Principals símptomes
Els símptomes de la síndrome del nadó sibilant inclouen:
- Sibilàncies al pit, conegudes com sibilàncies o sibilàncies, que és un so agut que surt quan es respira o es respira;
- Stridor, que és un so resultant de la turbulència de l’aire a les vies respiratòries quan s’inhala l’aire;
- Tos, que pot ser seca o productiva;
- Falta d'alè o cansament;
Si la manca d’oxigen a la sang és persistent o greu, pot haver-hi una purificació de les extremitats, com ara dits i llavis, una situació coneguda com a cianosi.
Com es fa el tractament
Per tractar la síndrome del nadó sibilant, és important identificar si hi ha alguna causa i eliminar-la, com ara tenir cura del refredat o al·lèrgia, segons les directrius del pediatre.
En temps de crisi, el tractament es fa amb fàrmacs per reduir la inflamació i la hiperreactivitat a les vies respiratòries del nadó, en temps de crisi, normalment compostos de corticoides inhalats, com Budesonida, Beclometasona o Fluticasona, per exemple, corticoides en xarop, com la prednisolona, i bombes broncodilatadores, com Salbutamol, Fenoterol o Salmeterol, per exemple.
A més, és important que es faci un tractament preventiu de les crisis, evitant la infecció per refredats quan es prefereix mantenir el nen en llocs ventilats, sense amuntegar-se, a més d’oferir una dieta equilibrada, rica en verdures, fruites, peixos i grans i baix en sucre i en aliments processats.
Tractament de fisioteràpia
La fisioteràpia respiratòria, que utilitza tècniques per eliminar la secreció pulmonar o millorar la capacitat d’expandir o desinflar els pulmons, és molt útil en el tractament dels nadons amb aquesta síndrome, ja que redueix els símptomes, el nombre de crisis i pot ajudar a millorar la capacitat respiratòria.
Es pot fer setmanalment o sempre que hi hagi una crisi, amb indicació del metge o fisioterapeuta, i l'ha de fer un professional especialitzat en aquesta àrea.
Causes de sibilàncies al pit
La síndrome del nadó sibilant sol causar-se per hiperreactivitat i estrenyiment de les vies respiratòries, generalment per refredats, causats per virus com el virus sincitial respiratori, l’adenovirus, la grip o la parainfluenza, per exemple, al·lèrgies o reaccions als aliments, tot i que pot passar sense una causa aclarida.
No obstant això, cal tenir en compte altres causes de la respiració sibilant, i algunes són:
- Reaccions a la contaminació ambiental, principalment fum de cigarretes;
- Reflux gastroesofàgic;
- Estrenyiment o malformacions de la tràquea, vies respiratòries o pulmons;
- Defectes a les cordes vocals;
- Quists, tumors o altres tipus de compressions a les vies respiratòries.
Vegeu altres causes de la respiració sibilant i sabeu què fer.
Així, quan detecta símptomes de respiració sibilant, el pediatre pot investigar-ne la causa, mitjançant una avaluació clínica i sol·licitant proves com ara radiografies toràciques, per exemple.
A més de la respiració sibilant, un altre tipus de so que indica problemes respiratoris en el nadó és el ronc, per la qual cosa és important identificar les principals causes i complicacions d’aquesta situació.