Autora: Eric Farmer
Data De La Creació: 3 Març 2021
Data D’Actualització: 26 Juny 2024
Anonim
Electromiografia
Vídeo: Electromiografia

L’electromiografia (EMG) és una prova que comprova la salut dels músculs i els nervis que controlen els músculs.

El metge insereix un elèctrode d’agulla molt prim a través de la pell al múscul. L’elèctrode de l’agulla recull l’activitat elèctrica que emeten els músculs. Aquesta activitat apareix en un monitor proper i es pot escoltar mitjançant un altaveu.

Després de col·locar els elèctrodes, se us pot demanar que contracteu el múscul. Per exemple, doblegant el braç. L’activitat elèctrica que es veu al monitor proporciona informació sobre la capacitat del múscul per respondre quan s’estimulen els nervis dels músculs.

Gairebé sempre es fa una prova de velocitat de conducció nerviosa durant la mateixa visita que un EMG. La prova de velocitat es realitza per veure la velocitat amb què els senyals elèctrics es mouen a través d’un nervi.

No sol ser necessària cap preparació especial. Eviteu l’ús de cremes o locions el dia de la prova.

La temperatura corporal pot afectar els resultats d’aquesta prova. Si fa molt fred a l’exterior, és possible que se us digui que espereu una estona a una habitació càlida abans de realitzar la prova.


Si esteu prenent anticoagulants o anticoagulants, informeu el proveïdor que realitzi la prova abans que es faci.

Podeu sentir algun dolor o molèstia quan s’insereixen les agulles. Però la majoria de la gent pot completar la prova sense problemes.

Després, el múscul pot sentir-se tendre o ferit durant uns dies.

L’EMG s’utilitza més sovint quan una persona té símptomes de debilitat, dolor o sensació anormal.Pot ajudar a diferenciar entre la debilitat muscular causada per la lesió d’un nervi unit a un múscul i la debilitat per trastorns del sistema nerviós, com ara malalties musculars.

Normalment hi ha molt poca activitat elèctrica en un múscul mentre està en repòs. La inserció de les agulles pot provocar una certa activitat elèctrica, però un cop es calmen els músculs, s’hauria de detectar poca activitat elèctrica.

Quan flexioneu un múscul, comença a aparèixer activitat. A mesura que contracteu més el múscul, l’activitat elèctrica augmenta i es pot veure un patró. Aquest patró ajuda el vostre metge a determinar si el múscul està responent com hauria de ser.


Un EMG pot detectar problemes amb els músculs durant el descans o l’activitat. Els trastorns o afeccions que causen resultats anormals inclouen els següents:

  • Neuropatia alcohòlica (dany als nervis per la ingesta de massa alcohol)
  • Esclerosi lateral amiotròfica (ELA; malaltia de les cèl·lules nervioses del cervell i de la medul·la espinal que controlen el moviment muscular)
  • Disfunció del nervi axil·lar (dany del nervi que controla el moviment i la sensació de les espatlles)
  • Distròfia muscular de Becker (debilitat muscular de les cames i la pelvis)
  • Plexopatia braquial (problema que afecta el conjunt de nervis que surten del coll i entren al braç)
  • Síndrome del túnel carpià (problema que afecta el nervi mitjà al canell i a la mà)
  • Síndrome del túnel cubital (problema que afecta el nervi cubital al colze)
  • Espondilosi cervical (dolor al coll per desgast dels discos i ossos del coll)
  • Disfunció comuna del nervi peroneal (dany del nervi peroneal que provoca pèrdua de moviment o sensació al peu i la cama)
  • Denervació (estimulació nerviosa reduïda d’un múscul)
  • Dermatomiositis (malaltia muscular que implica inflamació i erupcions cutànies)
  • Disfunció del nervi mitjà distal (problema que afecta el nervi mitjà del braç)
  • Distròfia muscular de Duchenne (malaltia hereditària que implica debilitat muscular)
  • Distròfia muscular facioscapulohumeral (Landouzy-Dejerine; malaltia de debilitat muscular i pèrdua de teixit muscular)
  • Paràlisi periòdica familiar (trastorn que causa debilitat muscular i, de vegades, un nivell inferior de potassi a la sang)
  • Disfunció del nervi femoral (pèrdua de moviment o sensació en parts de les cames a causa del dany al nervi femoral)
  • Atàxia de Friedreich (malaltia hereditària que afecta zones del cervell i de la medul·la espinal que controlen la coordinació, el moviment muscular i altres funcions)
  • Síndrome de Guillain-Barré (trastorn autoimmune dels nervis que provoca debilitat muscular o paràlisi)
  • Síndrome de Lambert-Eaton (trastorn autoimmune dels nervis que causa debilitat muscular)
  • Mononeuropatia múltiple (un trastorn del sistema nerviós que implica danys en almenys 2 zones nervioses separades)
  • Mononeuropatia (dany a un nervi únic que provoca pèrdua de moviment, sensació o altra funció d’aquest nervi)
  • Miopatia (degeneració muscular causada per diversos trastorns, inclosa la distròfia muscular)
  • Miastènia Gravis (trastorn autoimmune dels nervis que provoca debilitat dels músculs voluntaris)
  • Neuropatia perifèrica (dany dels nervis allunyats del cervell i de la medul·la espinal)
  • Polimiositis (debilitat muscular, inflor, sensibilitat i dany als teixits dels músculs esquelètics)
  • Disfunció del nervi radial (dany del nervi radial que provoca pèrdua de moviment o sensació a la part posterior del braç o de la mà)
  • Disfunció del nervi ciàtic (lesió o pressió sobre el nervi ciàtic que causa debilitat, entumiment o formigueig a la cama)
  • Polineuropatia sensoriomotora (condició que causa una disminució de la capacitat de moure’s o sentir-se a causa del dany nerviós)
  • Síndrome de Shy-Drager (malaltia del sistema nerviós que causa símptomes a tot el cos)
  • Paràlisi periòdica tirotòxica (debilitat muscular per alts nivells d'hormona tiroïdal)
  • Disfunció del nervi tibial (dany del nervi tibial que provoca pèrdua de moviment o sensació al peu)

Els riscos d'aquesta prova inclouen:


  • Sagnat (mínim)
  • Infecció als llocs de l'elèctrode (rar)

EMG; Miograma; Electromiograma

  • Electromiografia

Chernecky CC, Berger BJ. Estudis d’electromiografia (EMG) i conducció nerviosa (electromielograma) -diagnòstic. A: Chernecky CC, Berger BJ, eds. Proves de laboratori i procediments de diagnòstic. 6a ed. St Louis, MO: Elsevier Saunders; 2013: 468-469.

Katirji B. Electromiografia clínica. A: Daroff RB, Jankovic J, Mazziotta JC, Pomeroy SL, eds. Bradley’s Neurology in Clinical Practice. 7a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2016: cap 35.

Popular

Aliments rics en vitamina B1

Aliments rics en vitamina B1

El aliment ric en vitamina B1, tiamina, com floc de civada, llavor de gira- ol o llevat de cerve a, per exemple, ajuden a millorar el metaboli me del glúcid i regulen la de pe a energètica.A...
Conegueu els símptomes i com tractar l’herpes labial

Conegueu els símptomes i com tractar l’herpes labial

Le llague cau en butllofe o llague a la boca, que olen aparèixer lleugerament per ota del llavi, que cau en picor i dolor a la regió on apareix.Le llague ón una malaltia altament contag...