Peritonitis - secundària
El peritoneu és el teixit prim que recobreix la paret interna de l’abdomen i cobreix la majoria d’òrgans abdominals. La peritonitis és present quan aquest teixit s’inflama o infecta. La peritonitis secundària és quan una altra afecció és la causa.
La peritonitis secundària té diverses causes importants.
- Els bacteris poden entrar al peritoneu a través d'un forat (perforació) en un dels tractes digestius de l'òrgan. El forat pot ser causat per l'apèndix trencat, úlcera estomacal o còlon perforat. També pot provenir d'una lesió, com ara un tret o una ferida de ganivet o després de la ingestió d'un cos estrany afilat.
- La bilis o productes químics alliberats pel pàncrees poden filtrar-se a la cavitat abdominal. Això pot ser causat per inflor sobtada i inflamació del pàncrees.
- Els tubs o catèters col·locats a l’abdomen poden causar aquest problema. Aquests inclouen catèters per a diàlisi peritoneal, tubs d’alimentació i altres.
Una infecció del torrent sanguini (sèpsia) també pot provocar una infecció a l’abdomen. Es tracta d’una malaltia greu.
Aquest teixit es pot infectar quan no hi ha una causa clara.
L’enterocolitis necrotitzant es produeix quan el revestiment de la paret intestinal mor. Aquest problema gairebé sempre es desenvolupa en un nadó malalt o nascut abans d'hora.
Els símptomes inclouen:
- Abdomen inflat quan la zona del ventre és més gran de l’habitual
- Mal de panxa
- Disminució de la gana
- Febre
- Baix rendiment d’orina
- Nàusees
- Set
- Vòmits
Nota: pot haver-hi signes de xoc.
Durant un examen físic, el metge pot notar signes vitals anormals amb febre, ritme cardíac i respiració ràpids, pressió arterial baixa i un abdomen tendre distès.
Les proves poden incloure:
- Hemocultiu
- Química de la sang, inclosos els enzims pancreàtics
- Recompte sanguini complet
- Proves de funció hepàtica i renal
- Radiografia o tomografia computada
- Cultiu de fluids peritoneals
- Anàlisi d’orina
Sovint, es necessita cirurgia per eliminar o tractar fonts d’infecció. Aquests poden ser un intestí infectat, un apèndix inflamat o un abscés o diverticle perforat.
El tractament general inclou:
- Antibiòtics
- Fluids per una vena (IV)
- Medicaments contra el dolor
- Tub a través del nas cap a l'estómac o l'intestí (tub nasogàstric o NG)
El resultat pot anar des de la recuperació completa fins a una infecció aclaparadora i la mort. Els factors que determinen el resultat són:
- Quant de temps van estar presents els símptomes abans de començar el tractament
- La salut general de la persona
Les complicacions poden incloure:
- Abscés
- Intestí de gangrena (mort) que requereix cirurgia
- Adherències intraperitoneals (una possible causa de bloqueig intestinal futur)
- Shock sèptic
Truqueu al vostre proveïdor si teniu símptomes de peritonitis. Es tracta d’una condició greu. Necessita tractament d’emergència en la majoria dels casos.
Peritonitis secundària
- Mostra peritoneal
Mathews JB, Turaga K. Peritonitis quirúrgica i altres malalties del peritoneu, del mesenteri, de l’omèntic i del diafragma. A: Feldman M, Friedman LS, Brandt LJ, eds. Malalties gastrointestinals i hepàtiques de Sleisenger i Fordtran. 11a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2021: cap 39.
Turnage RH, Mizell J, Badgwell B. Paret abdominal, umbilic, peritoneu, mesentèries, omèntic i retroperitoneu. A: Townsend CM Jr, Beauchamp RD, Evers BM, Mattox KL, eds. Llibre de text de cirurgia Sabiston. 20a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2017: cap 43.