Síndrome de la capa blanca: què és i com controlar-la
Content
La síndrome de la capa blanca és un tipus de trastorn psicològic en què la persona té un augment de la pressió arterial en el moment de la consulta mèdica, però la seva pressió és normal en altres entorns. A més de l’augment de la pressió, poden aparèixer altres símptomes relacionats amb un atac d’ansietat, com ara tremolors, augment de la freqüència cardíaca i tensió muscular, per exemple.
Els símptomes d'aquesta síndrome poden aparèixer tant en la infància com en l'edat adulta i el tractament es fa amb l'objectiu de controlar els símptomes d'ansietat i, en conseqüència, evitar l'augment de la pressió arterial durant la consulta.
Principals símptomes i com identificar-los
La síndrome de la capa blanca es caracteritza principalment per un augment de la pressió arterial en el moment de la consulta amb el metge. A més, es poden notar altres símptomes en el moment de la consulta, com ara:
- Tremolors;
- Suor freda;
- Augment de la freqüència cardíaca;
- Anhel de vòmits;
- Tensió muscular.
Per confirmar la síndrome de la capa blanca, la persona ha de tenir una pressió arterial superior a 140/90 mmHg durant la consulta, almenys tres vegades consecutives, però una pressió arterial normal quan es mesura diverses vegades a casa.
El monitoratge ambulatori les 24 hores, conegut com ABPM, i el control de la pressió arterial a casa, o MRPA, poden ser una bona eina per al metge per confirmar que la pressió és normal en entorns diferents de l’hospital.
Possibles causes de la síndrome
La síndrome de la capa blanca és molt freqüent en la infància, en què el nen no vol anar al metge, però també pot passar en adults. Les causes de la síndrome són psicològiques i solen estar relacionades amb l’associació de la imatge del metge amb les agulles o l’associació de l’entorn hospitalari amb la mort i les malalties, per exemple. D’aquesta manera, la persona crea una aversió no només al metge, sinó també a l’entorn clínic.
A més, la síndrome es pot adquirir al llarg de la vida a causa de la difusió de notícies sobre errors mèdics, compreses que queden al cos durant els procediments quirúrgics, a més del retard en la cura i el medi ambient poc amable, per exemple.
Com controlar
La síndrome de la capa blanca es pot controlar segons la causa de la síndrome, normalment és eficaç parlar amb el metge, de manera que guanyeu la confiança del metge i que el temps de consulta sigui el més amable per aquest motiu. A més, algunes persones amb aquesta síndrome poden mostrar-se contràries a qualsevol professional de la salut que faci servir equips, com ara estetoscopis o bates de laboratori. Per tant, pot ser necessari que els metges, infermeres i fins i tot psicòlegs evitin utilitzar el seu equip, per exemple.
També pot ser útil que la consulta es dugui a terme en un entorn que no s’assembli a l’hospital ni al consultori, ja que els símptomes de la síndrome de la capa blanca poden aparèixer mentre s’espera la consulta.
Si els símptomes són persistents i apareixen fins i tot quan es pensa a anar a la consulta, es recomana consultar un psicòleg perquè es pugui identificar el motiu que condueix a la síndrome i alleujar els símptomes.
És important que els atacs d'ansietat es controlin mitjançant mesures efectives, en cas contrari es pot convertir en una síndrome de pànic, per exemple. Per tant, es recomana adoptar activitats diàries que us puguin ajudar a relaxar-vos i evitar així la síndrome de la capa blanca, com ara practicar activitats físiques de forma regular i tenir una dieta equilibrada. Apreneu a combatre l’ansietat.