Quistes ovàrics
Content
- Tipos de quistes ovàrics
- Quiste folicular
- Quistes del cos lúteo
- Síntomes d’un ovari poliquístic
- Complicacions dels quistes ovàrics
- Diagnòstic d’un quiste ovàric
- Tratamiento para un quiste ovárico
- Píldora anticonceptiva
- Laparoscòpia
- Laparotomía
- Prevención del quiste ovárico
- ¿Cuál es el pronóstico a largo plazo?
- P:
- A:
¿Qué son los quistes ováricos?
Els ovaris formen part del sistema reproductiu femení. Es localitzen en la part més baixa de l’abdomen i a tots dos llats de l’úter. Les dones tenen dos ovaris que produeixen òvuls, així com hormones anomenades estrògens i progesterona.
Algunes vegades, es pot desenvolupar una bossa llena de líquid llamada (quiste) en un dels ovaris. Muchas mujeres tendrán al menos un quiste durante toda su vida. En la majoria dels casos, els quistes no son dolorosos i no causen síntomes.
Tipos de quistes ovàrics
Existeixen diversos tipus de quistes ovàrics, com els quists dermoides i els endometriomes, encara que els més comuns sonen les funcionals. Los dos tipos funcionales son los quistes de cuerpo lúteo y los foliculares.
Quiste folicular
Durant el cicle menstrual d’una dona, es creu un òvul anomenat full en una bossa, la qual es localitza a l’interior dels ovaris. En la majoria dels casos, aquest full o bossa s’obre i lliura un òvul, però si no pot fer-ho, el líquid de l’interior pot formar-se un quiste en l’ovari.
Quistes del cos lúteo
Normalment, les bosses del fullicle es desenrotllen després d’alliberar-se a l’òvul. Sense embargament, si no ho fa i l’obertura del fullatge es troba a la terra, es pot desenvolupar més líquid addicional dins de la bossa i l’acumulació del mateix provoca un quiste del cos lúteu.
Altres tipus de quistes ovàrics inclouen:
- Quistes dermoides: El desenvolupament de les bosses de líquid en els ovaris que pot contenir cabell, grassa o un altre teixit.
- Cistoadenomas: El creixement de teixit no cancerígeno que pot aparèixer a la superfície exterior dels ovaris.
- Endometriomes: Tejidos que normalmente crecen en el interior del útero y puede desarrollarse fuera de él y anexarse a los ovarios, lo que provoca un quiste.
Algunes dones desenvolupen una malaltia anomenada síndrome de l’ovari poliquístic, el que significa que els ovaris contenen un gran nombre de quins petits i poden derivar en un ensanchamament dels mètodes. Si no es tracta, els ovaris poliquístics poden provocar la infertilitat.
Síntomes d’un ovari poliquístic
En algunes ocasions, els quistes ovàrics no provoquen símptomes, encara que poden aparèixer amb el creixement dels mismes. Entre ells, podem trobar:
- distensió o inflamació abdominal;
- dolor al defecar;
- dolor pélvico abans o durant el cicle menstrual;
- relacions sexuals doloroses;
- dolor en la part baixa de l’espalda o muslos;
- sensibilidad en las mamas, o
- náuseas y vómitos.
Los síntomas graves d'un ovario poliquístico que requieren atención médica inmediata son:
- dolor pélvico agudo o grave;
- fiebre;
- mareos y desmayos, o
- respiració ràpida.
Aquests símptomes poden indicar l'existència d'un vol rotar o d'una torsió en l'ovari. Ambes complicacions poden tenir conseqüències greus si no es tracten ràpidament.
Complicacions dels quistes ovàrics
La majoria dels quistes ovàrics son benignes i desapareixen de forma natural per sí sols sense tractament. Estos quistes provocan pocs símptomes, si és que apareixen. Sin embargo, en casos extraños el médico podría detectar una masa cancerígena de quistes ováricos durant una revisió rutinària.
La torsió ovàrica és una altra complicació extraña dels quistes ovàrics. Ocorre quan un gran vol provocar que l’ovari es giri o es mou de la seva posició original. El suministro de sangre que debe llegar al ovario se corta y, si no se trata, puede causar daño o la muerte del tejido ovárico. Aunque no es muy frecuente, la torsión ovárica representa casi el 3 por ciento de las operaciones ginecológicas de urgencia.
Los quistes rotos, que es produeixen en casos poc freqüents, poden provocar dolor intens i sangrat intern. Aquesta complicació augmenta el risc d’una infecció i pot posar en risc la vida del pacient si no es tracta.
Diagnòstic d’un quiste ovàric
El metge pot detectar un problema ovàric durant una revisió pèlvica rutinària. Podría observar la inflamación de uno de los ovarios y pedir una ecografía para confirmar la presencia de un quiste. Es tracta d’una prova d’imatge que usa ondes sonores d’alta freqüència per produir una imatge dels òrgans interns. Las ecografías ayudan a determinar el tamaño, la localización, la forma y la composición (sólida o líquida) del quiste.
Les eines d’imatge utilitzades per diagnosticar els quistes ovàrics inclouen:
- Tomografía computarizada: Es un dispositivo de imagen corporal utilizado con el objetivo crear imágenes transversales de los órganos internos.
- Resonancia magnética: Es un análisis que usa campos magnéticos para producir imágenes con profundidad de los órganos internos.
- Dispositiu d'ultrasons: És un dispositiu d'imatge utilitzat per visualitzar l'ovari.
És possible que el metge no li recomani de forma immediata un pla de tractament, ja que la majoria dels quins desapareixen després d'unes poques setmanes o mesos. En el seu lloc, pot que repiti la ressonància en poques setmanes o mesos per comprobar la malaltia.
Si no es produeixen canvis en la malaltia o si el seu increment augmenta la seva mida, el metge sol·licita proves més addicionals per determinar altres causes dels símptomes.
Algunes proves son:
- test de embarazo para asegurarse de que el paciente no está embarazada;
- examen dels nivells hormonals per comprobar els problemes relacionats amb les hormones, com l’excés d’estrògens o progesterona, o
- examen de CA-125 en la sangre per examinar si existeix càncer d’ovaris.
Tratamiento para un quiste ovárico
És possible que el metge li rebi un tractament per reduir o eliminar el que si no desapareix per sí sol o si es creu massa.
Píldora anticonceptiva
Si presenta quistes ovàrics recurrents, el metge pot recetar anticonceptius orals per detenir la ovulació i prevenir el desenvolupament de nous quistes. Els anticonceptius orals també poden reduir el risc de sufrir càncer ovàric, quines possibilitats augmenten en les dones postmenopàusiques.
Laparoscòpia
Si el que és és petit i apareix en una prova d’imatge per detectar el càncer, el metge pot realitzar una laparoscòpia per eliminar el que es fa mitjançant una operació. El procediment implica una petita incisió a prop de l’omblig i la inserció d’un petit instrument a l’abdomen per eliminar el quist.
Laparotomía
Si té un gran, el metge pot eliminar-lo mitjançant una operació a través d’una gran incisió a l’abdomen. Es realitzarà una biòpsia immediata i, si es determina que el que és cancerígeno, és possible que es realitzi una histerectomia per eliminar els ovaris i l'últim.
Prevención del quiste ovárico
Los quistes ováricos no poden evitarse, aunque las revisiones rutinarias en el ginecólogo pueden detectar los quistes a edad temprana. También hay que tener en cuenta que los benignos no suelen convertirse en cancerígenos. Sin embargo, los síntomas del cáncer de ovarios pueden simular los del quiste ovárico. Per tant, és important que visiti al metge i rebi un diagnòstic adequat. Avise al médico si sufre síntomas que podrían indicar un problema, como:
- canvis en el cicle menstrual;
- dolor pélvico persistente;
- pérdida de apetito;
- pèrdua de pes sense explicació, o
- hinchazón abdominal.
¿Cuál es el pronóstico a largo plazo?
El pronòstic per a les dones premenopàusiques amb quistes ovàrics és bo. La majoria dels quistes desapareixen en uns mesos, encara que els quistes ovàrics freqüents poden aparèixer en les dones premenopàusiques o amb desequilibri hormonal.
Si no es tracta, alguns quists poden disminuir la fertilitat, el que és molt freqüent en els endometriomes i el síndrome d’ovari poliquístic. Per millorar la seva fertilitat el metge pot extraure o reduir els quistes. Los quistes funcionales, los cistoadenomas y los dermoides no afectan a la fertilitat.
Aunque algunos médicos suelen esperar para observar la evolución de los quistes ováricos, podrían recomendar una operación para eliminar y examinar cualquier quiste o crecimiento que se desarrolle en los ovarios después de la menopausia. Això ocorre ja que el risc de desenvolupar un càncer de càncer o un càncer d’ovaris augmenta després de la menopausia. Sin embargo, los quistes ováricos no incrementan el riesgo de padecer un cáncer ovárico. Alguns mèdics eliminaran el quiste si és superior als 5 cm de diàmetre.
P:
¿Cuáles son las consecuencias de los quistes ováricos en el embarazo? ¿Cómo afecta a alguien que está embarazada o que está intentando quedarse embarazada?
A:
Alguns quistes ovàrics estan associats amb la disminució de la fertilitat, mentre que altres no. Los endometriomas y los quistes producidos por el síndrome de ovarios poliquísticos podrían disminuir la capacidad de una mujer para quedarse embarazada. Sin embargo, los quistes funcionales, los dermoides y los cistoadenomas no están vinculados con la dificultad para tener hijos, a no ser que sean molt grans. Si el metge descobreix un quí ovàric mentre existeix un embaràs, el tractament depèn del tamany que present. La majoria dels quistes son benignes i no requereix cap operació. Sin embargo, es posible que necesite cirugía si se sospecha que puede ser cancerígeno, si se rompe, si se gira (lo que se conoce como torsión), o és massa gran.
Alana Biggers, Doctora en Medicina, Màster en Salut Pública Les respostes representen les opinions dels nostres experts mèdics. Tot el contingut és estrictament informatiu i no s’ha de considerar un consell mèdic.Traducido por Carmen María González Morales
Revisat per Brenda Carreras
Consulteu l'article en anglès