Autora: Randy Alexander
Data De La Creació: 4 Abril 2021
Data D’Actualització: 26 Juny 2024
Anonim
Què és la hipervigilància? - Salut
Què és la hipervigilància? - Salut

Content

Visió general

La hipervigilància és un estat d’alerta augmentada. Si esteu en estat d’hipervigilància, sou extremadament sensibles al vostre entorn. Pot fer sentir que esteu alerta de qualsevol perill ocult, ja sigui d'altres persones o de l'entorn.Tot i això, sovint, aquests perills no són reals.

La hipervigilància pot ser un símptoma de les condicions de salut mental, incloses:

  • trastorn d'estrès posttraumàtic (PTSD)
  • trastorns d’ansietat
  • esquizofrènia

Tot això pot fer que el cervell i el cos estiguin constantment en alerta alta. La hipervigilància pot tenir un efecte negatiu en la vostra vida. Pot afectar la manera d'interactuar i veure els altres, o pot afavorir la paranoia.

Símptomes d’hipervigilància

Hi ha símptomes físics, de comportament, emocionals i mentals que poden anar amb hipervigilància:

Símptomes físics

Els símptomes físics poden semblar ansietat. Aquests poden incloure:


  • sudoració
  • una freqüència cardíaca ràpida
  • respiració ràpida i poc profunda

Amb el pas del temps, aquest estat constant d’alerta pot provocar fatiga i esgotament.

Símptomes de conducta

Els símptomes del comportament inclouen reflexos intensos i reaccions ràpides i genials al seu entorn. Si eres hipervigilant, potser exagereu de sobreeixir si sentiu un fort cop d’ull o si enteneu malament la declaració d’un company de feina com a maleducada. Aquestes reaccions poden ser violentes o hostils en un intent percebut de defensar-se.

Símptomes emocionals

Els símptomes emocionals de la hipervigilància poden ser greus. Aquests poden incloure:

  • ansietat augmentada, severa
  • por
  • pànic
  • preocupant que pot arribar a ser persistent

Potser tingueu por de judicis d’altres o podreu jutjar-los de manera extremadament dura. Això pot convertir-se en un pensament en blanc i negre en què trobes coses absolutament correctes o absolutament incorrectes. També es pot retirar emocionalment. Pot experimentar canvis d’humor o esclats d’emoció.


Símptomes mentals

Els símptomes mentals d’hipervigilància poden incloure paranoia. Això pot anar acompanyat de racionalització per justificar la hipervigilància. També pot resultar difícil que aquells que pateixen hipervigilància freqüent, com els que tenen PTSD, dormin bé.

Símptomes a llarg termini

Si experimenteu hipervigilància recurrent, podeu començar a desenvolupar conductes per calmar la vostra ansietat o contrarestar les amenaces percebudes. Si teniu por d’assalt o de perill, per exemple, podeu començar a portar una arma encoberta. Si tens ansietat social severa, pot confiar en somiar o no participar en esdeveniments. Aquests símptomes poden produir un aïllament social i relacions danyades.

Causes de la hipervigilància

La hipervigilància pot ser causada per diferents condicions de salut mental:

Ansietat

L’ansietat és una de les causes més freqüents d’hipervigilància. Si teniu un trastorn d'ansietat generalitzat, pot ser que siguis hipervigilant en situacions o entorns nous que no coneguis.


Si teniu ansietat social, potser sigueu hipervigilant davant d'altres persones, especialment persones noves o persones que no confieu.

PTSD

El PTSD és una altra causa habitual d’hipervigilància. El PTSD pot causar tensió. És possible que es busqui constantment la zona per trobar amenaces percebudes.

Esquizofrènia

L’esquizofrènia també pot provocar hipervigilància. La hipervigilància pot empitjorar altres símptomes de la malaltia, com ara paranoia o al·lucinacions.

Actius habituals

Hi ha alguns desencadenants habituals que poden causar o contribuir a episodis d’hipervigilància. Això inclou:

  • sentir-se atrapat o claustrofòbic
  • sentir-se abandonat
  • escoltar sorolls forts (sobretot si són sobtats o emocionalment carregats), que poden incloure crits, arguments i cops bruscos
  • anticipació de dolor, por o judici
  • sentir-se jutjat o poc desitjat
  • sentir dolor físic
  • sentir angoixa emocional
  • que es recorda de traumes passats
  • estar al voltant de conductes caòtiques aleatòries dels altres

Tractament amb hipervigilància

Per tractar la hipervigilància, el metge determinarà la causa subjacent de la malaltia. El tractament pot ser diferent segons el que el provoca. Probablement sereu derivats a un terapeuta o psiquiatre.

Teràpia

Teràpia conductual cognitiva (CBT): La CBT sovint és eficaç per ajudar a tractar l’ansietat. En aquestes sessions, parlaràs de les teves experiències passades, així com dels teus problemes i pors actuals. El vostre terapeuta guiarà aquestes converses. El vostre terapeuta us pot ajudar a identificar quines són les causes de la vostra hipervigilància i com fer-ho.

Teràpia d’exposició: La teràpia d’exposició pot ser útil si teniu PTSD. La teràpia d’exposició permet afrontar de manera lenta les pors i els records del trauma de manera que pugueu aprendre a gestionar els flashbacks i l’ansietat.

Desensibilització i reprocessament del moviment ocular (EMDR): EMDR combina la teràpia d’exposició amb moviments d’ulls guiats. Això pot canviar en última instància la manera de reaccionar davant els records traumàtics.

Medicaments

Els casos greus d’ansietat i PTSD poden requerir un tractament més intensiu, inclosos els medicaments amb recepta. Els medicaments poden incloure:

  • antidepressius
  • bloquejadors beta
  • medicaments no addictius contra l’ansietat, com la buspirona

L’esquizofrènia també es pot tractar amb medicaments, com els antipsicòtics.

Fer front a la hipervigilància

Mitjançant la teràpia, podeu aprendre noves maneres d’afrontar els episodis d’hipervigilància i ansietat. A continuació es mostren algunes estratègies que us poden ajudar:

  • Calma’t i pren respiracions lentes i profundes.
  • Busqueu proves objectives en una situació abans de reaccionar.
  • Pausa abans de reaccionar.
  • Reconeixeu les pors o les emocions fortes, però no us n'abandoneu.
  • Compte.
  • Estableix els límits amb els altres i amb vosaltres mateixos.

Articles Frescos

Què cal saber sobre l’ofidiofòbia: una por a les serps

Què cal saber sobre l’ofidiofòbia: una por a les serps

L’etimat heroi d’acció Indiana Jone é conegut per haver-e precipitat ene por a le antigue ruïne per recatar donzelle i artefacte impagable, nomé per aconeguir el heebie-jeebie d’un...
6 preguntes al vostre metge si el vostre tractament AHP no funciona

6 preguntes al vostre metge si el vostre tractament AHP no funciona

El tractament per a la porfèria hepàtica aguda (AHP) varien en funció del ímptome i de la alut general. La getió de la votra condició é clau per prevenir complicacio...