Atàxia: què és, causes, símptomes i tractament
Content
- Tipus d’atàxia
- Principals causes
- Símptomes d’atàxia
- Com es confirma el diagnòstic
- Com es fa el tractament
Atàxia és un terme que fa referència a un conjunt de símptomes que es caracteritzen, principalment, per la manca de coordinació dels moviments de diferents parts del cos. Aquesta situació pot tenir diverses causes, com ara problemes neurodegeneratius, paràlisi cerebral, infeccions, factors hereditaris, hemorràgies cerebrals, malformacions i pot derivar-se de l’ús excessiu de drogues o alcohol, per exemple.
En general, la persona amb atàxia té dificultats per dur a terme activitats diàries, com ara recollir objectes i botonar la roba, i pot tenir dificultats per empassar, escriure i deixar de parlar, però, la gravetat dels símptomes depèn del tipus d’atàxia i de les causes associades.
L’atàxia crònica no té cura, però es pot controlar per augmentar la qualitat de vida d’una persona. Per tant, a l’hora de presentar símptomes, cal consultar un neuròleg per iniciar el tractament adequat, que consisteix en l’ús de medicaments, fisioteràpia i teràpia ocupacional.
Tipus d’atàxia
L’atàxia s’associa amb l’aparició de diversos símptomes que poden ser diferents segons el tipus. Els tipus d’atàxia són:
- Atàxia cerebel·lar: es produeix a causa d'una lesió al cerebel, que pot ser causada per hemorràgia cerebral, tumor, infecció o accidents;
- Atàxia de FriedReich: és el tipus més freqüent, essent hereditari, sorgint principalment en l'adolescència i causant deformitats als peus i curvatures a la columna vertebral;
- Atàxia espinocerebel·lar: la majoria de les vegades, aquest tipus apareix a l'edat adulta i provoca rigidesa muscular, pèrdua de memòria, incontinència urinària i pèrdua progressiva de visió;
- Atàxia de telangiectasia: també és de tipus hereditari, però és rar, ja que pot començar a la infància i desenvolupar-se amb el pas del temps. Normalment, la persona amb aquest tipus d’atàxia té un sistema immunitari debilitat;
- Atàxia sensible o sensorial: causada per lesions als nervis sensorials que fan que la persona no senti on estan les cames en relació amb el cos.
També hi ha un tipus d’atàxia anomenada idiopàtica, que es caracteritza quan no se’n coneixen les causes i, en general, es produeix en persones grans.
Principals causes
L’atàxia es pot produir en qualsevol persona sense una causa definida, però, en la majoria dels casos, apareix a causa de factors genètics, és a dir, es manifesta a causa de gens defectuosos, transmesos de pares a fills, que poden ser pitjors d’una generació a l’altra.
Hi ha alguns tipus d’atàxia causats per certes afeccions, com ara cirurgia cerebral, lesions tumorals o del cap, ús excessiu de drogues o alcohol, exposició a substàncies tòxiques, infeccions greus, ictus i altres problemes neurodegeneratius, com ara paràlisi cerebral o esclerosi múltiple, que és una malaltia autoimmune en què les cèl·lules de defensa ataquen el sistema nerviós. Comprendre què és l’esclerosi múltiple, els principals símptomes i tractament.
Símptomes d’atàxia
Els símptomes de l'atàxia varien segons el tipus i la gravetat de la malaltia o lesió del sistema nerviós, però en la majoria dels casos poden aparèixer:
- Falta de coordinació en els moviments del cos;
- Pèrdua d’equilibri, poden produir-se caigudes freqüents;
- Dificultat per recollir objectes i botonar roba;
- Moviments irregulars dels ulls;
- Dificultat per empassar;
- Dificultat per escriure;
- Tremolors excessius;
- Discurs difuminat o desdibuixat.
En els casos d’atàxia crònica, que no es pot curar, poden aparèixer signes com infeccions recurrents, problemes d’esquena i malalties del cor a causa de la degeneració neurològica. A més, l’atàxia i els símptomes associats poden aparèixer a qualsevol edat, ja que hi ha casos en què la persona neix amb aquest canvi.
Com es confirma el diagnòstic
Quan es presenta ataxia i símptomes associats, és important consultar un neuròleg que analitzi la història de salut de la persona i de tota la família, per comprovar la possibilitat que aquesta persona tingui canvis genètics i hereditaris. El metge també pot recomanar realitzar proves neurològiques per identificar problemes amb moviments corporals, visió o parla.
A més, es poden recomanar altres proves, com la ressonància magnètica i la tomografia computada, que proporcionen imatges detallades del cervell i, mitjançant aquestes proves, el metge pot comprovar la presència de lesions i tumors cerebrals. A més, el neuròleg pot sol·licitar que la persona realitzi anàlisis de sang i fins i tot punció lumbar, per recollir una mostra del líquid que circula pel sistema nerviós per analitzar-la al laboratori. Consulteu més què és la punció lumbar i quins efectes secundaris.
Com es fa el tractament
El tractament de l’atàxia depèn del tipus i la gravetat de la malaltia, ho indica un neuròleg que pot aconsellar l’ús de remeis antiespasmòdics i relaxants, com ara baclofè i tizanidina, o fins i tot, injeccions de botox per alleujar la contracció muscular causada per canvis cerebrals causats per atàxia.
Per al tractament de l’atàxia, també és important que la persona faci exercicis de fisioteràpia per disminuir els moviments corporals no coordinats i evitar el debilitament dels músculs o la rigidesa muscular, el nombre de sessions en funció del grau de la malaltia i és recomanat pel fisioterapeuta.
A més, es recomana que la persona amb atàxia se sotmeti a teràpia ocupacional, ja que aquesta activitat pot ajudar al desenvolupament de la independència personal, ajudant la persona a adaptar-se a la pèrdua gradual de moviment, mitjançant l’adquisició de noves habilitats per realitzar activitats diàries.